Resultats de la cerca

Treballà en La Prensa , Telexprés i Diari de Barcelona Fou director del Diari de Barcelona i Barcelona Deportiva Pioner en l’estudi i la difusió de la història del Reial Club Deportiu Espanyol RCDE, publicà Historia del Real Club Deportivo Español 1974 i Cien años de historia del RCD Espanyol de Barcelona 2000, i escriví l’himne del club Fou assessor personal de premsa de Joan Vilà Reyes, expresident del club espanyolista També exercí com a director de comunicació del RCDE durant els mandats dels presidents Manuel Meler, Antoni Baró i Francesc Perelló Formà part de la comissió del centenari…

Membre de l’orde de Montesa 1557, lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja, comanador de Perpunxent 1579 i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona 1593 Fou un autor amb gran predicament a la seva època La seva producció literària, tota en llatí, fou publicada pòstumament i manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma Cal destacar  Operum poeticorum  Madrid 1600 Barcelona 1624, amb poemes afegits València 1627, només els epigrames, dividida en set parts, conté epigrames sovint amb mètrica artificiosa, poesies líriques, elegies,…

Era sastre d’ofici, resident a Oliva Publicà La Murgetana del oriolano Guerras y conquista del reino de Murcia 1608 i deixà inèdits uns Anales de las crónicas del reino de Murcia

Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia Posteriorment passà a viure a Itàlia El 1453 residia a Nàpols És autor d’una Historia de primi Rè delli Regni de Napoli e d’Aragona , obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria després Alfons II de Nàpols, i de nombroses poesies en llatí

Cadi de València Ultra la seva abundant obra poètica, és notable per la seva història de la dinastia almoràvit, Ta'rīḫ al-dawla al-lamtūniyya , avui perduda, però conservada fragmentàriament al Bayān almugrib d’ibn ‘Iḏārī

Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954

Fou el més antic dels oradors que l’escola alexandrina considerava clàssics, i la tradició el fa mestre de Tucídides Membre del partit oligàrquic, participà en el govern dels 400 i, en caure aquest, fou ajusticiat Han pervingut dotze dels seus discursos acadèmics, dividits en tetralogies, de paternitat no segura, i tres més en defensa de causes d’homicidi, la seva especialitat

Fou probablement cavaller i estigué al servei d’Arnau d’Avinyó, marit d’Ermessenda d’Avinyó, a qui dedicà algunes cançons Se'n conserven nou cançons d’atribució segura, escrites en un occità literari d’una gran correcció, amb estil senzill i d’una gran fluïdesa expressiva són de tema amorós, mancades d’anècdota, i ajustades als cànons de l’amor cortès

Doctor en arts i mestre en teologia, fou, a València, mestre de gramàtica 1794-99 i catedràtic de sintaxi a la universitat Tingué un benifet a la parròquia de Santa Caterina Publicà, entre altres obres didàctiques, Principios de la gramática castellana y latina 1819 Durant la guerra del Francès publicà un gran nombre d’opuscles i fulls solts de caràcter patriòtic, amb illustracions La actividad precisa en el día 1811, Insinuaciones eficacísimas para la pronta y segura libertad de la patria 1811, Luz pública por el verdadero español 1813 i Triaca contra el veneno de la policía…