Resultats de la cerca

Coneixedor de la literatura italiana i sobretot de Dant, introduí l’hendecasíllab en la poesia castellana Es destacà en la composició de poesia didàctica Decir a las siete virtudes i Visión de los siete planetas

Autor de novelles — El juguete rabioso 1926, Los siete locos 1929— de contes — Aguafuertes porteñas 1933, El jorobadito 1933— de peces teatrals — 300 millones 1932—, etc, ambientades a la capital, en les quals descriu, amb estil caòtic i vigorós, personatges torturats, sovint grotescs, des d’una perspectiva individualista i masoquista

De formació modernista, la seva poesia es caracteritza pel valor de la imatge, sorprenent i concreta com una cartografia psíquica/> Les seves obres principals són Colores en el mar y otros poemas 1921, Seis, siete poemas 1924, Hora y 20 1927, Camino 1929, Hora de junio 1937, Recinto 1941, Subordinaciones 1948, Práctica de vuelo 1956, Material poético 1962

Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant on fundà, amb Pere Carratalà, la revista literària El Duende , 1858 Republicà, fou alcalde d’Elx 1865 i patí un llarg empresonament Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre Fou autor de la memòria Elche y la tempestad 1853, del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz 1850, en collaboració amb Francesc Antoni Botella, així com de diversos poemes i fulls solts polítics

Estudià teologia i lleis a Salamanca Monjo agustí 1522, fou predicador de Carles V i conseller de Felip II Gaudí d’un gran prestigi com a predicador i asceta i ha estat considerat l’iniciador de la literatura asceticomística castellana Entre les seves nombroses obres cal esmentar Las siete palabras que la Virgen Santísima Nuestra Señora habló 1556, Historia de la suavidad de Dios y epistolario cristiano para todos los estados 1567, Las confesiones del pecador fray Alonso de Orozco publicada el 1601 i De nueve nombres de Cristo publicada el 1888 El 1882 fou beatificat per Lleó XIII

Fou redactor dels periòdics El Parlamentario , La Ilustración Española e Hispanoamericana , El Imparcial i ABC , on publicà les Acotaciones de un oyente 1916-19, crítiques de les sessions de les corts Les seves obres sovint presenten contradiccions morals sota una visió humorística, com en les novelles La procesión de los días 1914, Volvoreta 1917, Ha entrado un ladrón 1920, Las siete columnas 1926, Relato inmoral 1928, El malvado Caravel 1931 i El bosque animado 1943, i en els relats Unos pasos de mujer 1924, La casa de la lluvia 1925, Fantasmas 1930 i Por qué te engaña tu…

Fou mestra i periodista collaborà en La Nación amb el pseudònim de Tao-Lao La seva poesia evolucionà d’un postromanticisme confessional a una posició molt singular dins els corrents d’avantguarda Essencialment amorosa —necessitat d’estimar i d’ésser estimada—, però alhora amb una decepció gran de no trobar l’home, la seva poesia en la darrera etapa es decantà cap a una veu torturada, intellectual i hermètica, difícilment compresa pels seus lectors El 1920 obtingué el Premio Nacional de Literatura Escriví, entre d’altres, El dulce año 1918, Ocre 1925, El mundo de los siete pozos…

Es graduà en Història Antiga a l’École des Hautes Études de París, ciutat on treballà en feines diverses mentre estudiava i publicava la primera novella, Belver Yin 1981, que guanyà el Premi Ciutat de Barcelona de 1982 Novelles posteriors són El Efecto Doppler Premi Internacional de Novela Plaza i Janés 1990, Las trece rosas 2003, El secreto de los dioses 2003, Opium 2004 i Ángeles del abismo 2005 Com a poeta és autor dels reculls Río Amarillo 1986, Negro sol 1987, Ah mira la gente solitaria 1988 i Las noches rojas 2003, premi Barcarola de poesía i ha publicat també l’obra teatral Las …

Vida i obra Militar, s’establí a Barcelona cap al 1571, després d’uns quants mesos de presó per motius desconeguts, on feu estampar Los mil y doscientos consejos y avisos discretos sobre los siete grados y estamentos de nuestra humana vida 1571, en vers, que conté indicacions sobre diversos oficis i professions L’obra anava acompanyada d’una extensa descripció en octaves de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part Publicà, a més, la novella pastoral Los diez libros de Fortuna de Amor Barcelona 1573, interessant per la descripció de l’illa de Sardenya i de la vida de l…

Germà dels escriptors Guillem i Aurora Díaz-Plaja , estudià a Barcelona i València i es doctorà en història a Madrid 1945 Del 1948 al 1967 fou lector de literatura castellana en diverses universitats alemanyes, italianes i nord-americanes Collaborà a ABC i La Vanguardia Fou un escriptor prolífic amb més de 150 obres publicades, sobretot de temes d’història molt diversos, des de la biografia fins a l’anecdotari, així com d’història social i cultural, preferentment de l’àmbit castellà El seu assaig El español y los siete pecados capitales 1966 esdevingué un best-seller , que fins…