Resultats de la cerca

Considerat un precedent de la Generació del 98, en Noticias biográficas acerca del Excmo Sr Marqués de Mantillo 1889, Ni en la vida ni en la muerte 1890 i Desde la quilla hasta el tope 1893, reflecteix la realitat política i social del moment Altres obres, d’estil naturalista, són Artuña 1893 i La rendición de Santiago 1907

Jutge del pariatge a Mallorca És autor d’una biografia de Julià Font i Roig 1702, d’un tractat sobre el Periage ilustrado y su jurisdicción que se halla en el reino de Mallorca entre la SC y R Majestad y el Ilmo Sr obispo de Barcelona , conservat en còpia en la miscellània de Lluís de Vilafranca, i d’altres escrits en defensa de l’hospital general de Mallorca, dels privilegis de l’estament eclesiàstic, etc

De jove fou atret pel moviment obrer, i el 1919 entrà en el partit comunista Redactà, juntament amb LKássak, la revista avantguardista “Dokumentum” 1926-27 El 1947 publicà la novella A befejezetelen mondat ‘La frase inacabada’, àmplia visió de la societat hongaresa, amb trets autobiogràfics L’atmosfera dels anys del culte a la personalitat queda reflectida en diversos contes Niki , 1956 Szerelem , ‘Amor’, 1963 A partir dels anys seixanta reapareixen elements surrealistes i expressionistes en la seva obra D’aquesta etapa final destaquen les novelles GA úr X-ben ‘El Sr GA a la…

Vida La seva formació s’inicià a València, al collegi de nobles regit pels jesuïtes, i posteriorment estudià matemàtiques i música a la Universitat de Salamanca Ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763 La seva tasca docent s’inicià en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia  A la primavera del 1767, arran de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes de la Península, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Estudià matemàtiques, filosofia i música El 1773 ingressà…

Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…