Resultats de la cerca

El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…

És, probablement, el mateix cavaller Bertran d’Avinyó que el 1216 participà en el setge de Bellcaire de Llenguadoc i fou batlle d’Avinyó És autor d’una tençó i de dues cobles en resposta als atacs de Gui de Cavalhon

Fou el prelat més famós de la Hispània romana pels seus escrits, en els quals es trasllueix una gran formació clàssica —amb esments de Virgili, Hesíode i Soló— i eclesiasticopatrística beguda en la Bíblia, sant Pau, Tertullià i Cebrià, i un extraordinari zel pastoral són una font preciosa per al coneixement de la vida cristiana del s IV Segons sant Jeroni, es remarcà per la seva afinada eloqüència i fou famós en virtut i ciència Casat i pare de Nummi Emilià Dextre , que l’imità en l’interès per l’erudició, fou ordenat sacerdot pel bisbe, que substituí en l’episcopat Combaté tota mena d’…

D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca si bé la música s’ha perdut 119 composicions vàries pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona i uns Proverbis , en 1197 quartetes amb el de Guillem de Cervera , molt coneguts i citats En la seva obra troben ampli ressò fets històrics la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa, fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la ideologia de l’…

Un dels seus Ensayos poéticos 1826 suscità una controvèrsia decisiva en les directrius del Romanticisme valencià Contribuí a la introducció de la novella històrica amb Voyleano o exaltación de las pasiones 1827, Grecia o la doncella de Misolonghi 1830, Los expatriados o Zulema y Gazul 1834 i, sobretot, La conquista de Valencia por el Cid 1831 També conreà el teatre i altres gèneres literaris

Mestre en arts, molt vinculat, a Barcelona, al cercle de l’arquebisbe Pere de Cardona i de Martí Ivarra És autor d’un pròleg i d’uns comentaris, en llatí, a una collecció d’epigrames i odes d’aquest darrer 1512 molt interessants pels detalls ambientals que dóna del món cultural barceloní de l’època

Autor d’un poema didàctic, Liber medicinalis , de 1107 hexàmetres, on es descriuen malalties i es donen seixanta receptes L’obra depèn, en gran part, de l’anomenada Medicina Plinii i de la Naturalis Historia de GPlini Segon Sembla que cal identificar l’autor amb el poeta llatí Serè Sammònic

D’estil àgil i desimbolt, els poemes són d’un to bastant picant i han incorporat totalment la rima, que és accentual No semblen escrits al domini cultural català, sinó més aviat a la Lorena Escrit en uns fulls en blanc del Liber glossarum et etymologiarum , manuscrit sobre gramàtica del monestir de Ripoll, atès el caràcter concupiscent dels poemes, l’autor els camuflà invertint-ne les lletres dels titulars Fou descobert a l’Arxiu de la Corona d’Aragó per Lluís Nicolau d’Olwer, el qual el va publicar en la versió original llatina el 1923 Ha estat traduït al català per Ramon Sargatal 1995 i per…

Rep el nom del poeta Ferècrates, que fou qui més l’usà, tot i que abans ja era conegut

Encara que el nom és calcat del castellà romance , la forma expressada existia a Catalunya molt abans que hi fossin divulgats els romanços castellans i el nom específic que els designa