Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Renada-Laura Calmon-Ouillet
Literatura
Poeta, dramaturga i lingüista.
Doctora en filologia romànica, divulgà diversos estudis, com La sardana 1982, A la recerca d’una memòria els noms de lloc del Rosselló 1983, premi Vila de Perpinyà 1981, Toponímia rossellonesa 1985 i Els coronells de Perpinyà 1988, entre d’altres, i també nombrosos articles sobre onomàstica catalana En poesia, sota el pseudònim Renada-Laura Portet , guanyà, amb Poemes , la flor natural dels Jocs Florals de Perpinyà del 1976, i publicà Jocs de convit 1990, Una ombra anomenada oblit 1992, El cant de la sibilla 1994 i N’Hom 2017 En narrativa, amb una tècnica segura i un llenguatge àgil, és…
,
Erich Wolf Segal
Literatura
Escriptor i filòleg nord-americà.
Fill d’un rabí, estudià filologia clàssica a Harvard, on es graduà el 1958 i es doctorà el 1959 L’any 1965 obtingué el doctorat en literatura comparada Professor de literatura grega i romana a la Universitat de Yale, publicà estudis sobre la seva especialitat Al mateix temps participà en la creació de guions cinematogràfics, entre els quals cal esmentar Yellow Submarine 1968 dels Beatles, i Love Story , una història romàntica dirigida per Arthur Hiller Estrenada el 1970, es convertí en un èxit de taquilla de l’època El mateix any publicà la novella homònima, esdevinguda també un best…
Andrej Andrejevič Voznesenskij
Literatura
Poeta rus.
Arquitecte de professió, durant els anys d’estudiant mantingué un intens interès per la literatura i fou molt influït per Boris Pasternak , del cercle d’amistats del qual formà part Amb Bella Akhmadulina i Jevgenij Aleksandrovič Jevtušenko és el més destacat dels poetes en llengua russa sorgits a l’empara de la relativa liberalització del règim soviètic que la mort de Stalin 1953 propicià No començà a publicar fins el 1958 i mantingué un difícil equilibri entre les pressions de la censura i l’expressió pròpia La seva poesia intenta transmetre la tensió i el dinamisme del temps actual en…
Rita Lejeune
Literatura
Filòloga belga.
El 1928 obtingué el doctorat en filosofia i lletres a la Universitat de Lieja, on fou una de les primeres dones que hi estudià Posteriorment amplià estudis a l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona, on fou alumna d' Alfred Jeanroy i Mario Roques i per la qual es diplomà en 1935, el 1939 començà a impartir classes a la Universitat de Lieja sobre literatures romàniques especialment la valona, la provençal, la francesa medievals i el felibritge , matèria de la qual el 1954 fou nomenada Professora Ordinària Editora i autora d’un gran nombre de textos i estudis, hom pot esmentar La…
classicisme francès
El palau reial de Versalles, obra paradigmàtica del classicisme francès
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Corrent estètic que predominà a França durant el regnat de Lluís XIV i afectà l’art i la literatura.
El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel al…
Carlos Fuentes Macías
Literatura
Escriptor mexicà.
Biografia Fill de diplomàtics, visqué en diverses capitals llatinoamericanes, i també a Washington fins el 1945, que s’establí a Mèxic Graduat en dret per la Universidad Autónoma de Méjico, l’any 1965 emprengué ell mateix la carrera diplomàtica, que serví a Londres i, en 1972-78, a París com a ambaixador Professor de literatura en diverses universitats nord-americanes i protagonista de moviments estètics i polítics, inicià la carrera literària a mitjan anys cinquanta, i el 1954 publicà la seva primera narració, Los días enmascarados 1954 Fou també redactor d’ El Espectador , i cofundador, amb…
Romà Gubern i Garriga-Nogués
Literatura
Professor catedràtic, escriptor i especialista en cinema.
Net de Santiago Gubern Llicenciat en dret i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980, on del 1983 al 2004 exercí com a catedràtic de comunicació audiovisual a la Facultat de Ciències de la Informació, de la qual fou nomenat degà 1987 i posteriorment també catedràtic emèrit Ha estat també professor invitat al Massachusetts Institute of Technology 1971-72 i d’història del cinema a la University of Southern California Los Angeles, al California Institute of Technology Pasadena 1975-77, i a la Venice International University 1998 Membre fundador de l’escola de comunicació i…
Joaquín Costa y Martínez
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
El 1852 es traslladà a Graus, on assistí a l’escola i féu de pagès, fins que a 17 anys se n'anà a Osca, on treballà com a criat i en altres oficis, tot continuant els estudis El 1870 inicià estudis universitaris a Madrid, i, en 1872-75, es llicencià i es doctorà en dret i filosofia i lletres Fins aquell moment la seva vida havia estat una lluita constant contra la pobresa, la malaltia i la manca de suport afectiu Molt influït pel krausisme, després també ho fou per l’historicisme alemany, mentre que políticament es declarava “republicà federalista de bona fe”, i religiosament havia esdevingut…
Pere Grases i González
Educació
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura, assagista, professor i bibliògraf.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931 i es doctorà a Madrid A Vilafranca, collaborà a diverses revistes i diaris com Acció i Gaseta de Vilafranca , de la qual fou codirector El 1932 va fer-se càrrec de la càtedra de literatura a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella Fou un dels fundadors de la revista catalana d’avantguarda Hèlix 1929-30 i collaborà en L’Horitzó 1935 i en diverses publicacions Part de les collaboracions d’aquesta època es troben recollides a Hores de joventut i de maduresa 1987, llibre que aplega els seus treballs en català…
neoclassicisme
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte, d’Antonio Canova (1757-1822) (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…