Resultats de la cerca

Amb Sonetos amorosos 1936 contribuí a la formació del moviment poètic garcilasista /> Cal destacar-ne, també, Más allá de las ruinas 1947

Collaborà a Gent Nova i Cultura de Badalona, L’Avenir d’Arenys de Mar, D’Ací i d’Allà , etc És autor de l’estudi Jacinto Verdaguer 1917, i de llibres de poesies En inquietud , 1907 Salabror , 1908 Nous versos del mar , 1910 Una vela que passa , 1922 Traduí al català Virgili, Petrarca i Carducci

Romàntic conservador, escriví la novella històrica Marco Visconti 1834, els contes rimats La fuggitiva 1815 adaptada al català per Joan Cortada ‘La noia fugitiva’, 1834 i Ildegonda 1820 traduïda parcialment per Aribau i Luigi Monteggia, 1824 i el poema èpic I lombardi alla prima crociata 1826, a partir del qual Verdi compongué una òpera homònima, estrenada el 1843

Fou oficial durant la Segona Guerra Mundial, experiència que reflectí en V Okopakh Stalingrada ‘En les trinxeres de Stalingrad’, 1946, reconeguda com una de les novelles bèlliques més importants V rodnom gorode ‘A la ciutat nadiua’, 1954, crònica de la postguerra, tingué una acollida favorable No obstant això, amb la publicació de Kira Georgievna 1961, que palesa les diferències socials a l’URSS, i del reportatge sobre el seu viatge als EUA Po obe storomy okeana ‘D’ací i d’allà de l’oceà’, 1962, s’iniciaren les seves diferències amb el règim soviètic El 1974 s’exilià a París, on…

El seu sobrenom ‘Aṭṭār, que significa adroguer , sembla indicar que era metge o farmacòleg de professió A través de nombrosos viatges conegué Síria, Egipte, l’Índia i el Turquestan ‘Aṭṭār és considerat un dels místics més importants de l’islam La seva fama és deguda a un llarg poema místic, Manṭiq al-ṭayr ‘El llenguatge dels ocells’, on explica allegòricament el viatge de trenta ocells que representen altres tantes ànimes cercant l’ocell místic Sīmurġ Allà després de passar set valls els set estats de la mística veuen que en realitat era a ells mateixos que cercaven Escriví, a…

Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet i la boina anglesa Traduí La passatgera 1926, de Guy de Chantepleure, i Vida…

Vinculat a les corts reials de França, Barcelona i potser a la de Ricard Cor de Lleó, se n'han conservat divuit poesies escrites entre el 1180 i el 1200 de les quals una cançó i una sextina amb notació musical Fou la figura més representativa del trobar ric Dante en digué que fou un excellent "fabbro del parlar materno” i Petrarca en remarcà el seu "dir strano e bello” Arnaut Daniel, en efecte, es complau a comparar la seva feina poètica a la tasca d’un joier o d’un artífex que llima i poleix la seva obra, o a la del fuster que ribota i dola la seva labor, i en el seu afany de singularitat…

D’un Modernisme moderat passà a un realisme amb criteri estètic, i finalment al conte de caire psicològic on predominen la mort, la bogeria, i quasi la ciència-ficció Fundador i collaborador de revistes i associacions culturals, ocupà també càrrecs consulars però la seva vida portà sempre l’empremta de la tragèdia i una endèmica tendència al suïcidi, de la qual no es pogué alliberar se suïcidà davant la perspectiva d’una malaltia inguarible Escriví ocasionalment poesia, novella i teatre, però el més important són les seves colleccions de contes El crimen del otro 1904, Cuentos de amor, de…

Publicà contes i notes d’humor en diverses revistes, com  Arte Joven ,  Pèl & Ploma , Picarol , que dirigí entre el 1912 i el 1913, Papitu , L’Esquella de la Torratxa , D’Ací i d’Allà  i  El Poble Català , entre d’altres És considerat l’humorista més destacat de la seva època per la voluntat desmitificadora i crítica dels seus textos, tot i que demostra poca preocupació formal i estilística A més de nombrosos contes, publicà la narració infantil  Els camins de la sort  1922, en la revista La Mainada  Joan Triadú n’inclogué cinc narracions a l’ Antologia de contistes catalans…

Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats 1568-70 Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al collegi de Monti-sion de Mallorca, on fou porter fins a la mort Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico 1592-95 havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església…