Arnaut Daniel

(Ribeirac, Perigord, mitjan segle XII — Ribeirac, Perigord, f segle XII)

Trobador provençal.

Vinculat a les corts reials de França, Barcelona i potser a la de Ricard Cor de Lleó, se n'han conservat divuit poesies escrites entre el 1180 i el 1200 de les quals una cançó i una sextina amb notació musical. Fou la figura més representativa del trobar ric; Dante en digué que fou un excel·lent "fabbro del parlar materno” i Petrarca en remarcà el seu "dir strano e bello”. Arnaut Daniel, en efecte, es complau a comparar la seva feina poètica a la tasca d’un joier o d’un artífex que llima i poleix la seva obra, o a la del fuster que ribota i dola la seva labor, i en el seu afany de singularitat arriba a deixar-se endur per les sonoritats, les al·literacions i les consonàncies, que creen un món fantàstic i ideal. Així, per expressar una idea tan senzilla i corrent com és “ara ve l’hivern”, escriu: L’aur'amara fa-ls bruoills brancutz/Clarzir, que-l dous’espeis’ ab fuoills (‘L’aura amarga fa aclarir els boscs frondosos que la dolça espesseí amb fulles’), on l’adjectivació normal vent dolç és oposada a la imatge gustativa inversa vent amarg i on els primers mots porten a l’auditor la falsa i recercada idea del nom femení Laura i d’un temps del verb amar. Malgrat que no digué res de nou, tot el que digué ho expressà de manera nova. Les seves singularitats expressives assoleixen sovint una rara bellesa, com quan escriu: Tro lai on lo soleills ploigna, / Tro lai on lo soleills plovil (‘fins allà on el sol s’enfonsa, fins allà on el sol plou’), o com quan es refereix als reis d’Anglaterra i de Navarra amb els versos Qu'en liei amar agr’ ondra-l reis de Dobra / O celh cui es l’Estel’ e Luna-Pampa (‘Amant-la tindria honra el rei de Dover o aquell a qui pertanyen Estella i Pamplona’, amb joc de mots entre estel i lluna) o quan, anunciant Verlaine, diu: L’amors qu'inz el cor mi plou... Considerat el creador de la sextina, combinació estròfica usada des de Dant a Ezra Pound, influí als Països Catalans sobre Cerverí de Girona, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi. Felip de Malla el féu, erradament, català.