Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
rapsode
Literatura
En l’antiguitat grega, recitador de poesia èpica.
Homer, però, empra el nom d'aede per a designar el recitador, i solament a partir del s V aC apareix el terme rapsode , entès modernament com a recitador de poemes d’altri, en oposició a aede
Joan Timoneda
© Arxiu Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor i editor.
Des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts dels conservats, dos són catalans i bilingües altres dos i diversos cançoners de destinació popular, amb obres originals, alienes i arranjades, i amb d’altres d’estil tradicional els bilingües Cancionero llamado Flor de enamorados , 1556-57, i Sarao de Amor , 1561 El cabañero , 1570 Dechado de colores, Enredo de amor, Guisadillo de amor i El truhanesco , 1573 Danza de galanes Villete de amor Divulgà romanços propis, tradicionals i d’altri Flor de enamorados, Sarao , les quatre Rosas de romances , 1573 Autor…
Pere de Torroella
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Jove encara, entre el 1436 i el 1445 era a la cort navarresa del príncep Carles de Viana, la qual cosa explica que una bona part de la seva producció literària fos escrita en castellà Visqué un temps a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim, on, entre altres escriptors, tractà Giovanni Pontano, que l’elogià en humanístics epigrames llatins Lluità amb entusiasme a favor del príncep de Viana, però, en morir aquest, es posà a l’obediència de Joan II i fou un dels seus més eficaços militars en la guerra civil, sobretot en les campanyes de l’Empordà Fou un escriptor d’una certa diversitat,…
plagi
Literatura
Part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font.
literatura italiana
Literatura
Literatura conreada en llengua italiana.
Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…