Resultats de la cerca

Collaborà amb poemes a Revista de Gerona , Gerunda  i La Costa de Llevant , entre d’altres A Blanes desenvolupà una intensa activitat cívica, política i cultural Fou un dels fundadors de la Tertúlia Literària, l’Ateneu, de l’Aplec Nacionalista, d’una caixa rural i dels diaris La Selva  1906 i Sindical Participà en nombrosos Jocs Florals i certàmens poètics La seva poesia, de caràcter popular, fou recollida en part a l’aplec Poesies “Lectura Popular”, s d Com a dramaturg, és autor de Lo viudet 1904 i del quadre en un acte i en vers Lo noi de bordo 1904, escrit en…

Actuà a Barcelona És autor del sainet bilingüe La casa de dispeses, o la calumnia descubierta 1839 Estrenà L’aplec del Remei 1858, de JAClavé

Publicà novelles d’un to naturalista i costumista Daltabaix , 1907 Després del ball , 1908 En Poudor , 1908 Miratges , 1915, a més d’obres diverses Fantasies Aplec d’impressions , 1905 Els catalans a Bascònia , 1906 Pro Patria Estudis polítics i sociològics , 1907 Del meu carnet Gent coneguda , 1907 Aristocràtiques , 1910

Participà assíduament als Jocs Florals i publicà els reculls de poesia Lliroia 1895, Flors del Montseny 1897 i Ventijols de Guilleria 1901, les narracions Del Montseny 1903, Plantalamor 1908, etc Dirigí la Revista Illustrada Jorba  i collaborà en diverses publicacions És autor d' Aplec 1906, antologia escolar de texts catalans

Pertanyent en principi a la tradició oral, esdevingué gènere literari amb l’aplec que en feu Albert Saisset Oun pougnat de catalanades , 1887 La identificació de l’esperit d’aquest gènere amb la llengua en què fou conreat ha estat un dels principals factors que han dificultat l’ús normal del català com a idioma literari entre les classes cultes del Rosselló

Fou premiat als Jocs Florals 1912 i en altres certàmens 1911, 1918 la collecció “Lectura Popular” publicà un aplec de les seves poesies, d’inspiració modernista, amb traduccions d’autors diversos Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília

Estudià dret, carrera que no exercí Des del 1898, dirigí la revista L’Atlàntida , i, des del 1900, el Diario del Comercio En fundar-se la Lliga Regionalista en fou secretari general i participà en política Fou proclamat mestre en gai saber el 1893 Publicà Llibre de versos 1905, aplec d’altres reculls anteriors, De tot temps 1918, Comandes 1924 i Ponentines 1925, poesies de caràcter tradicional Actor d’ocasió, publicà dues obres de teatre poc importants

El 1853 Manuel Milà i Fontanals publicà a la Gaceta de Barcelona una vintena de rondalles infantils, incloses el mateix any a les seves Observaciones sobre la poesía popular , però el primer que es dedicà d’una manera seriosa a recollir i a estudiar la rondallística catalana fou Francesc Maspons i Labrós, sobretot a la sèrie Lo Rondallayre 1871-85, seguit per Pau Bertran i Bros, del qual cal destacar El Rondallari català , publicat pòstumament el 1909 per Ramon Miquel i Planas Entre altres collectors de rondalles al Principat, cal esmentar els noms de Jacint Verdaguer i especialment de Joan…

Professà en l’orde franciscà i prengué partit per Carles I en les lluites de les Comunitats i l’acompanyà en diverses expedicions Fou bisbe de Guadix i de Mondoñedo Predicador notori, amb un bagatge metodològic i erudit medieval, assimilà i divulgà postulats adscrits a les idees del Renaixement Aquesta contradicció no fou obstacle al prestigi i a la difusió de les seves obres, que ja al s XVI foren traduïdes a diverses llengües europees Escriví Reloj de príncipes o Libro áureo del emperador Marco Aurelio 1529, tractat normatiu sobre el príncep cristià, que inclou la narració El villano del…