Resultats de la cerca

Es dedicà a la vulgarització dels clàssics, sobretot dels més llegits a les escoles Comentà obres de Boeci, d’Aristòtil, de Marcià Capella De nuptiis Mercurii Philologiae i els Salms La seva obra és important per les innovacions didàctiques que ofereix, i constitueix un dels monuments més antics de la llengua germànica

Fou catedràtic de la Universitat de Saragossa Seguidor de Nebrija, defensà l’ús del castellà com a llengua de cultura i redactà en vernacle una gramàtica llatina 1573 i una de grega 1586 Recull les seves idees pedagògiques en els Apuntamientos 1589 Traduí nombrosos autors clàssics, com Terenci, Ciceró, Aristòtil, Plató, etc

Després de participar al concili de Florència, ensenyà grec a Ferrara i filosofia a Roma estigué a la cort de Nàpols i obtingué, per mitjà de Bessarió, la comenda de l’abadia de Sant Giovanni a Piro És autor de la primera gramàtica grega a Occident Traduí al llatí obres d’Aristòtil, així com d’altres autors grecs

Professor de retòrica i filòsof neoplatònic a Roma, comentador de Ciceró i traductor de l' Òrganon d’Aristòtil i d’obres neoplatòniques, es convertí al cristianisme 355 i posà el seu neoplatonisme al servei de la teologia No exercí gaire influència Escriví De definitionibus, Ars grammatica i, com a teòleg, Adversus Arium, De generatione divini Verbi, De homoousio recipiendo i comentaris curiosament molt literals, essent com era neoplatònic a les epístoles de sant Pau

Aquesta escola de crítica literària reprengué l’estil crític esbossat per Aristòtil a la Poètica , en la mesura que considerava el fet literari, abans que res, com una estructura formal del llenguatge R Jakobson hi collaborà amb articles sobre la poesia futurista i altres temes fonamentals Foren criticats per L Trockij per manca de visió sociològica i per ambigüitat política L’OPOIAZ anà desapareixent vers l’any 1926, sota la pressió ideològica de l’estalinisme

Estudià medicina, possiblement a Alcalá de Henares, i exercí a Linares i a Baeza Publicà Examen de ingenios para las ciencias 1575, obra que tracta d’aspectes anatòmics, fisiològics i psicològics de la persona humana Hipòcrates, Plató, Aristòtil i Tomàs d’Aquino figuren entre les seves fonts Inclosa en l’índex de llibres prohibits 1581, fou, però, repetidament impresa, amb el text reformat, i traduïda arreu d’Europa influí en alguns aspectes del Quixot

Es formà a Alcalá de Henares i a Bolonya Cronista de Carles V De rebus gestis Caroli V i també de Felip II De rebus gestis Philippi II , remarcable més per la qualitat de la prosa llatina que per la vàlua historiogràfica Traduí Aristòtil i Alexandre d’Afrodísia Antierasmista convençut Antapollogia , combaté Bartolomé de Las Casas quan aquest publicà Destruyción de las Indias , per escrit i oralment El 1780 hom féu a Madrid una edició de les seves obres completes

Presa en sentit ampli i propi, postula un sistema teòric i especulatiu referent a la natura i a la realització de la poesia, entesa com a funció creadora operant en tot missatge verbal i literari, sigui versificat o no En un sentit més restringit se circumscriu exclusivament a la producció en vers El seu concepte ha variat segons les èpoques culturals i a través d’un llarg procés històric, des d’Aristòtil i Horaci als nostres dies Avui incideix decididament en l’estudi del llenguatge i el terme s’ha fet sinònim de concepció artística segons que l’entén un període, una escola o un…

Des de Plató i Aristòtil fins gairebé al s XIX, foren establerts com a bàsics tres gèneres, que partien de la imitació i de la descripció de la natura De la primera sorgeix el gènere dramàtic tragèdia, drama, comèdia, de la segona el líric poesia i de llur fusió l' èpic Benedetto Croce 1886-1952 representà el canvi de perspectiva cada obra és una visió del món, singular i individual pertany a un gènere per aspectes externs Avui és admesa, en general, la divisió clàssica, però com a expressió de tres actituds fonamentals de l’home i com un ajut —amb l’afegitó de subdivisions— per…

És autor de diverses traduccions de l’àrab a l’hebreu, tals com El llibre dels preceptes de Maimònides, del qual fou partidari entusiasta, El llibre dels elements d’Iṣḥaq Israelí, El llibre de la poma , obra atribuïda a Aristòtil, i Balança de la justícia d’al-Gāzzalī Però la seva fama prové de la refosa que féu, en prosa rimada, de la llegenda aràbiga de Buda, coneguda per Barlaam i Josafat , que intitulà Ben ha-mélek wě ha-nazir ‘El fill del rei i el monjo’ L’obra és estructurada en forma de maqāma , plena de sentències morals i contes intercalats Consta de vint-i-un capítols…