Resultats de la cerca

Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic S'ordenà el 1855 Fou canonge de Barcelona 1876 i ardiaca 1893 Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors Collaborà en el Diari de Barcelona i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera 1891 Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort

Vida i obra Germà d’ Andreu de Bofarull Cursà els estudis primaris a Reus Havent impulsat la revista estudiantina El Hongo , el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper , que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 També feu crítica teatral en el diari El Sol  Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852, n'ordenà i n'inventarià l’arxiu de la biblioteca, fou membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, i setze anys arxiver de l’…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…

Fou canonge arxiver de la catedral de València i en publicà els catàlegs i inventaris de còdexs 1943, incunables 1951 i pergamins 1961 Fou autor, també, d’una Biobibliografía 1951 de Roc Chabàs, Los prelados valentinos 1949, del pamflet antidemocràtic Sin caretas 1940 i d’altres obres

Llicenciat en medicina i doctor en filosofia i lletres Treballà com a arxiver a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona Publicà Miscelánea 1874, articles de temàtica diversa, Choix des morceaux littéraires tirés des meilleurs écrivains français 1875 i Ensayo crítico sobre la lengua griega y su enseñanza 1875

Fundà els setmanaris La Actualidad , després El Distrito , i, el 1905, La Crónica de Valls , on a vegades signava Patrici de Valls o March Pons , i aclarí errors històrics, especialment sobre les esquadres de Catalunya Fou diputat provincial i alcalde 1906-09 de Valls Fou cronista, arxiver i bibliotecari municipal des del 1918

Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver i cronista de la ciutat de Sabadell 1928 i collaborà a La Ciutat i al Diari de Sabadell Publicà uns modèlics Elements d’història de Sabadell 1932, Conceptes i dites de Martí Rialp 1938, i, amb el pseudònim de Miquel Costa, Línies d’història ciutadana 1930

Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques Vida de la Venerable Luisa Zaragoza 1927, Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946, El Mijares y el Mijerense 1951 i Sang a la Ribera sants Bernat, Maria i Gràcia 1959

Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera 1906 La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta l’Alguer, Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu La poesia Veremes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921 Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc

Fill de l’escriptor i erudit  Lluís Cebrian i Mezquita  i germà de l’escriptor  Santiago Cebrian i Ibor   Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial Fou un dels redactors de la Declaració Valencianista 1918 i 1932 Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir, i Mujeres célebres valencianas