Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…

Fou addicte a la revolució hongaresa del 1848 i a la guerra d’alliberament antiaustríac que la seguí L’ensulsiada nacional, la seva crisi matrimonial i els corrents filosòfics pessimistes de la segona meitat del s XIX determinaren la problemàtica i el to general de la seva obra principal, el poema dramàtic Az ember tragédiája ‘La tragèdia de l’home’, 1861 A més de la recerca de l’objectiu de la vida humana, s’hi plantegen les tensions entre individu i societat, home i dona, fe i desillusió Escriví també el drama Mózes ‘Moisès’, 1861, on s’ocupa de la complexitat de la relació entre la…

Conreador del realisme social, prengué actituds polítiques de crítica i de contestació És autor, entre d’altres, dels reculls El retorno 1955, Salmos al viento 1958, Claridad 1960, Algo sucede 1968, Bajo tolerancia 1973, Taller de Arquitectura 1977, Del tiempo y del olvido 1977, Palabras para Julia y otras canciones 1979, Los pasos del cazador 1980, Final de un adiós 1984, La noche le es propicia 1992 premi de la Crítica 1993 i Novíssima oda a Barcelona 1993, en doble versió catalana i castellana, i que segueix la tradició d’odes a la ciutat —J Verdaguer, J Maragall, P Quart—  Cofundà i…

Professor a Khàrkov, criticà la religió oficial sense arribar a l’ateisme Reuní la major part dels seus poemes a Sad božestvennykh p'esn'ej ‘Jardí de cants divins’ És autor també de Basni khar'kovskie ‘Faules de Khàrkov’

Hom pot distingir-hi, en poesia, quatre períodes El primer és el dels bards primitius o Cynfeirdd Aneinin, Taliesin, Myrddin, organitzats en una mena de gremis i que ocupaven llocs d’honor a la taula de les corts feudals Seguí el període dels poetes medievals o Gogynfeirdd segles XI-XIV d’estricta disciplina bàrdica, restaven al servei de les famílies principesques Escrivien poesies elegíaques, religioses i amatòries i eren bards professionals, com els grans poetes Cynddelw i Gwalchmai, o prínceps, com Owain Cyfeilog i Hywel ab Owain En constitueixen el tercer període els Cywyddwyr segles XIV…

Estudià anglística i dret i, posteriorment, es dedicà a l’ensenyament i al periodisme En la seva poesia, construïda en un llenguatge colloquial i planer, enfronta l’individu aïllat amb problemes essencials En els darrers poemes manifestà un cert compromís social És un dels poetes més coneguts i que han exercit més influència Entre les seves obres cal esmentar Dhusar Pandulipi ‘L’escriptura grisa’, 1936 i el recull pòstum Banalata Sen 1942

Des del 1884 fou metropolita de Târnovo Escriví Nešhastna familija ‘La família infeliç’, 1860, que tracta de la desgràcia del poble búlgar sota la dominació turca, i el drama històric Ivanku, ubijec't na Asenja I ‘Ivanko, assassí d’Asen’ I’, 1872, el primer exponent del renaixement cultural búlgar Fou redactor de la revista Periodičesko spisanije

Escriví, a més, les novelles M'atež ‘La revolta’, 1923-25 i V semnadcatom godu ‘L’any disset’, 1925

Viatjà per Amèrica i Europa i visqué a París on estigué en contacte amb parnassians i simbolistes, El Salvador, Buenos Aires on fundà la “Revista de América” amb Ricardo James Freyre i Madrid on fou corresponsal de “La Nación” de Buenos Aires A Barcelona, es relacionà amb Rubió i Lluch, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors En 1906-07 passà una temporada a Mallorca, féu estreta amistat amb Joan Sureda i Bimet i escriví l’obra en prosa La isla de Oro i una sèrie de poemes, inclosos en Canto Errante 1907, i Poema del Otoño, y otros poemas 1910 Diplomàtic, periodista i prosista precís i luxós, i…

Aconseguí els seus primers grans èxits literaris el 1881, amb dos volums de contes que tracten de la vida dels pagesos i pastors del nord d’Hongria Foren molt populars també les novelles Szent Péter esernyője ‘El paraigua de sant Pere’, 1895 i A fekete város ‘La ciutat negra’, 1911 Aguditzà la crítica social a les novelles Különös házasság ‘Unes noces estranyes’, 1900 i A Noszty fiú esete Tóth Marival ‘El cas del noi Noszty amb Maria Tóth’, 1908 Contribuí a l’èxit de la seva obra el seu estil variat Escriví en un to colloquial, amarat d’humor jovial, amb tocs de lirisme