Resultats de la cerca

Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l’ Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo  Fundà l’ Acadèmia dels Adorants 1599-1600 És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de…

Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652 Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 amb un jeroglífic i dos poemes en castellà, que es publicaren a València 1665 Fou membre de l’Acadèmia de l’Alcàsser 1670 Hi ha un sonet seu als preliminars del Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640 i un romanç a Segundo centenario de la canonización de Vicente Ferrer València 1656, ambdues obres de MA Ortí

Fou redactor de La Renaixença i La Tribuna i collaborà en altres publicacions de Barcelona i Madrid Fundà i dirigí la revista Art i Literatura 1884-86 És autor d' Excursió al golf de Roses 1886, Diccionari geogràfic històric català 1888, Collecció de monografies de Catalunya 1890-93, no acabat de publicar, Un català illustre Lo P Bernat Boïl 1892, Esteve de Corbera 1892 i Barcelona en el siglo XIX 1898-99

Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalanoaragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612, 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València, 1604-08

Manifestaven el desig dels rivals de lluitar o damnificar-se recíprocament, i implicaven un repte a mort Els combats que provocaven podien ésser per malvolença o esportius La lletra fent so de batalla o de requeriment de batalla a ultrança era enviada pel cavaller ofès a l’ofensor a través d’un rei d’armes, un herald, un porsavant o un trompeta Hom hi exposava el motiu del greuge i hi feia un requeriment solemne El destinatari podia retractar-se'n i demanar excuses, però generalment en la seva resposta denunciava la falsedat de les acusacions del seu rival El request, d’altra banda, tenia el…

Durant la seva època d’independència o d’unió amb Catalunya té una literatura pròpia que arrenca molt probablement amb llegendes èpiques autòctones que, com la de La campana de Huesca , han arribat a través de les prosificacions fetes pels cronistes posteriors La influència de les literatures castellana, provençal i catalana s’hi deixà sentir tot seguit Així, hi ha un bon nombre de texts castellans copiats per escrivans aragonesos, que hi introduïren aragonismes a l’atzar o bé que els traduïren en bona part Aquest és el cas del Poema de Roncesvalles , de la Razón de amor , de la Vida de María…