Resultats de la cerca

Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra de 1936-39 Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” 1919-36

La seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota 1957, Sonets d’Itàlia 1959 i Pont i crepuscle 1966 cap a un cert realisme a Nuri 1967 Publicà el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas 1948

Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament i tenia una biblioteca d’uns trenta mil volums Publicà diversos opuscles sobre Lluís Carreras, Bartomeu Xiberta, Torras i Bages i altres Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de Sant Tomàs 1967 i les memòries literàries Història dels meus llibres 1967

Formà part del grup modernista de Reus el seu teatre, que s’inicià amb temes típics d’aquesta estètica, se centrà després en l’estudi de la menestralia Aubada i posta 1905, La terra 1918, Els germans Ferrerons 1918, etc Fundà i dirigí els periòdics reusencs Lo Ventall , Lo Lliri  i La Palma Com a polític negocià la fusió, a Reus, de la Lliga Catalanista i la Unió Catalanista en una nova organització Foment Republicà Nacionalista Fou president del Centre de Lectura del 1915 al 1923

Fundà els setmanaris La Actualidad , després El Distrito , i, el 1905, La Crónica de Valls , on a vegades signava Patrici de Valls o March Pons , i aclarí errors històrics, especialment sobre les esquadres de Catalunya Fou diputat provincial i alcalde 1906-09 de Valls Fou cronista, arxiver i bibliotecari municipal des del 1918

Es dedicà a la pintura El 1894 fundà la germandat de Sant Pau i el 1896 la de Jesús Fou president del Centre Tradicionalista, de tendència carlista, des d’on fundà el periòdic El Radical  i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries, com la secció dramàtica del Patronat Obrer de Sant Josep, que dirigí Escriví obres menors per al repertori teatral de companyies no professionals, bàsicament comèdies com La boina , La neta , Infraganti , No t’apuris , La fi del món i Los corridos , i la sarsuela Lo pecador També signà uns pastorets titulats Lo naixement i adoració de Jesús

Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment Del 1843 al 1854 ocupà la…

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili, centra la seva recerca en la literatura dels segles XIX i XX i en l’estudi de la mitologia i la simbologia nacionals En el primer camp s’ha especialitzat en l’estudi de l’obra d’escriptors del Camp de Tarragona, amb una especial atenció pel grup modernista de Reus Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus , 1984 el capítol “La literatura”, dins Història general de Reus , 2003 Modernistes i contemporanis…

Publicà unes glosses Evocacions , 1921 Moments , 1923 i obres de teatre Camp perdut , 1915 La gran passió , 1917 La bruixa , 1918 L’heroïna , 1918 Entre les novelles es destaquen El príncep captiu 1921 i Perot i l’estel 1934, que segueix la tradició costumista Dirigí la revista “Meridià” 1938

Començà publicant poesies a Reus Diario de Reus , Revista del Ateneo i a Barcelona La Renaixença , La Illustració Catalana Publicà Los cants del laletà 1860, Lo ramet de ginesta 1867, Íntimes i quadrets 1886 i d’altres reculls poètics, on sovint adoptà el ritme de les cançons populars, revelant-hi en tots la seva religiositat i una visió idíllica del camp