Resultats de la cerca

Redactats a l’edat mitjana, els cançoners més antics són deguts a copistes de professió, monjos o seglars al servei de reis i de grans senyors L’ordenació de les peces seguí criteris molt diversos, bé per autors i més o menys cronològicament, bé per gèneres, formes o per la pàtria dels poetes Aviat sovintejà, però, la manca de criteri concret, i el copista transcrivia els poemes segons que li arribaven a les mans Pel fet de la relació entre cant i poesia, un bon nombre dels més antics eren musicats, però sovint la notació hi és negligida perquè depenia d’especialistes Hom coneix una setantena…

És considerat fundador d’una escola mística que compta encara amb nombrosos adeptes Autor d’un cançoner

La seva activitat artística se situa entre els anys 1260 i 1290 Morí com a castellà a la fortalesa de Coron, a Grècia Del seu brevíssim cançoner són remarcables les rimes de caire polític, mentre que les cançons d’amor són una freda imitació de les provençals

Demòcrata i nacionalista, cantà l’alliberament del seu poble No conforme amb l’experiència socialista soviètica, emigrà el 1919 Dominen en la seva obra els temes populars nacionals ucraïnesos Alguns dels seus poemes han estat incorporats al cançoner popular ucraïnès Obres Poeziï ‘Versos’, 1901, 1911, Čužinoju ‘En terra estranya’, 1920

Famós al seu temps per una certa passió amorosa que el portà a la follia Nombrosos poemes seus apareixen en el Cançoner General 1511, entre els quals es destaquen les Lamentaciones de amores , que assoliren un gran èxit, Infierno de amor , galeria de poetes del seu temps i anteriors, i Liciones de Job , paròdia sacrílega del llibre bíblic

Sacerdot, es graduà en teologia a Tarragona i ensenyà llatí, retòrica i literatura a Girona Des del 1927 fou rector de Canet de Mar És autor d’una Història de la literatura catalana 1923, un dels primers manuals sobre el tema, que ha estat insubstituïble durant molts anys, i de la Novena, història i cançoner de Ntra Sra de la Misericòrdia de Canet de Mar 1933

Educat a la cort de Joan II, es féu famós pels seus amors, llegendaris o reals, segons que es desprèn de certs poemes i sobretot de la novella sentimental El siervo libre de amor , que conté, a més de la narració pròpiament cavallerescosentimental, una part íntima, de caràcter autobiogràfic Escriví també El triunfo de las donas , curiosa apologia enfront del corrent antifeminista de l’època, i la Cadira de honor , en defensa de la noblesa Poemes seus figuren en el Cançoner de Baena

Estudià magisteri i l’exercí al Masnou Fou callígraf de l’ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi Contribuí a la fundació d’altres noves escoles En el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses publicacions Publicà una Memòria pedagògica 1886 sobre l’ensenyament a Catalunya, una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal 1896 i un Cançoner escolar català 1918 —en collaboració…

És autor, juntament amb el doctor en medicina Lluís Joan Valentí , d’una obra en vers, Procés o disputa de viudes i donzelles , entorn de la condició de la dona que s’ha d’elegir per a muller Siurana defensa les vídues, mentre que Valentí es decanta per les donzelles El notari i poeta Andreu Martí Pineda en feu la sentència El text és deutor de la tradició valenciana d’obres com el Procés de les olives o el Somni de Joan Joan Fou publicada el 1561, juntament amb l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Cançoner satírich valencià dels segles XV i XVI…

Participà en la Primera Guerra Mundial Ingressà a l’Istituto Geografico Militare de Florència Durant la guerra d’Etiòpia 1935-36 organitzà la policia colonial, i ascendí a general el 1940 A la Segona Guerra Mundial prengué part en les campanyes de Líbia i de Tunísia Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans Fou fundador i president del Centre d'Estudis Algueresos Collaborà en revistes italianes i catalanes Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer Le antiche fortificazzioni di Alghero Càller, 1955, Matteo Luigi Simon e la…