Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Isaäc Da Costa
Literatura
Poeta holandès d’origen judaicoportuguès.
Influït per Willem Bilderdijk, es féu calvinista 1822 Antiliberal convençut, defensà l’ordre antic a Bezwaren tegen den geest der eeuw ‘Objeccions contra l’esperit del segle’, 1823 Publicà també Hagar 1848 i De Chaos en het Licht ‘El caos i la llum’, 1850
Josef Hora
Literatura
Poeta txec.
Comunista, preocupat per les qüestions socials, defensà l’art socialista, però es mantingué en una línia de poesia lírica i de vegades mística Escriví Básně ‘Poemes’, 1915, Strom v květu ‘L’arbre en flor’, 1920, Srdce a vrǎva světa ‘El cor i el caos del món’, 1922, Deset let ‘Deu anys’, 1929, Tvuj hlas ‘La teva veu’, 1930, Dvě minuty ticha ‘Dos minuts de silenci’, 1934
Abraham Slonskí
Literatura
Poeta israelià d’origen ucraïnès.
De família rabínica, fou educat en el hassidisme Emigrat a Palestina 1921, hi fundà els periòdics Ha-Areṣ ‘La Terra’, Kětubim ‘Escrits’ i Amudaim ‘Les dues columnes’ i edità el diari Al ha-mišmar i la collecció popular Sifriyat po'alim Premi Černikhovskih de poesia, introduí el Modernisme en la poesia hebrea Entre els nombrosos títols destaquen Lě-abbà immà ‘Al pare i a la mare’, 1926, Ba-galgal ‘Amb roda’, 1927, Bě-elleh ha-yamim ‘En aquests dies’, 1929, Abne bohu ‘Pedres del caos’, 1934, ' Al millet ‘En plenitud’, 1947, etc Ha traduït més de setanta obres a l’hebreu, sobretot…
Jerzy Andrzejewski
Literatura
Novel·lista polonès.
Portaveu dels conflictes morals dels intellectuals del seu temps, de les seves novelles destaquen Ład serca ‘L’harmonia del cor’, 1938, amb influència de Bernanos Bramy raju ‘Les portes del paradís’, 1960 Idzie skaczac po górach ‘Heus aquí que ve saltant per les muntanyes’, 1963 i, sobretot, Popiół i diament ‘Cendres i diamants’, 1947, versió cinematogràfica d’AWajda, 1957, imatge dramàtica d’una Polònia immersa en el caos ideològic en acabar la Segona Guerra Mundial Cal afegir, a més, colleccions de contes com Noc ‘La nit’, 1946, Złoty lis ‘La guineu daurada’, 1955, de caràcter grotesc i…
Enrique Anderson Imbert
Literatura
Escriptor argentí.
Doctor en lletres 1946 per la Universitat de Buenos Aires, ensenyà literatura en diverses universitats del seu país i d’EUA, on residí molts anys Autor d’una notable Història de la literatura hispanoamericana 1954, reeditada nombroses vegades, i d’estudis literaris com Ensayos 1946, Ibsen y su tiempo 1946, La crítica literaria contemporánea 1957, Teoría y técnica del cuento 1979, La crítica literaria y sus métodos 1979, La crítica literaria 1984 i Nuevos estudios sobre letras hispanas 1986, entre d’altres Des dels 17 anys conreà, amb èxit, el conte Obres com Vigilia 1934, Fuga 1953, Evocación…
distopia
Literatura
Filosofia
Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una utopia.
També és anomenada cacotopia del grec κακός, ‘dolent’ o antiutopia Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill 1868, però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la novella filosòfica La…
Albert Espinosa i Puig
Literatura
Escriptor, dramaturg i guionista.
Diagnosticat a tretze anys d’un osteosarcoma que li comportà l’amputació d’una cama, l’extirpació d’un pulmó i un llarg tractament anticancerós que durà deu anys, aquesta experiència marcà tota la seva producció literària i televisiva posterior Estudià i es graduà en enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, i durant la seva època universitària formà part d’un grup teatral i començà a escriure A mitjan anys noranta, es professionalitzà com a coguionista de sèries i programes, especialment de Televisió de Catalunya Club Súper3 , Històries de Catalunya , Buenafuente , El joc de…
neoclassicisme
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte, d’Antonio Canova (1757-1822) (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…
literatura brasilera
Literatura
Literatura conreada al Brasil en llengua portuguesa.
El primer escriptor conegut fou el jesuïta canari José de Anchieta 1533-97, però la literatura del Brasil colonial no adquirí relleu fins al s XVIII, que aparegueren, amb el neoclassicisme, poetes com Claudio Manoel da Costa 1729-89 i Tomás António Gonzaga 1744-1810, autors d’èglogues a la manera de Virgili José Basílio da Gama 1741-95 atacà les missions jesuítiques en el poema èpic O Uruguai 1769, i José de Santa Rita Durao 1722-84 exalçà la colonització en l’epopeia O Caramuru 1781 El 1808 el trasllat de la cort portuguesa al Brasil fugint dels francesos influí decisivament en el…
literatura italiana
Literatura
Literatura conreada en llengua italiana.
Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…