Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Jorge Isaacs
Literatura
Escriptor colombià, fill de Jorge Enrique Isaacs, d’origen jueu, i de Manuela Ferrer, filla d’un català, oficial de la marina espanyola.
Bé que conreà la poesia a la seva joventut i els darrers anys de la seva vida, és conegut sobretot per la novella María 1867, obra capdavantera de la narrativa romàntica llatinoamericana
Nāzik Malā’ika
Literatura
Poetessa i crítica literària iraquiana.
Professora a la Universitat de Kuwait És autora d' Asiqat al-Layl ‘L’amant de la nit’, 1949, de Ḫams aǵānī li-l-alam ‘Cinc cants pel dolor’, 1957 i d’un assaig sobre poesia contemporània Fou una capdavantera important en la utilització del vers lliure en la literatura àrab
Carlos Drummond de Andrade
Literatura
Escriptor brasiler.
La seva obra, juntament amb la de João Cabral de Melo Neto , és capdavantera en la literatura brasilera actual Entre els seus llibres destaquen Alguna poesia 1930, Sentimiento do mundo 1940, Lição de coisas 1962, As Impurezas do Branco 1973, A Paixão Medida 1980 i Corpo 1984 Publicà també Contos do aprendiz 1951, històries plenes d’ironia sobre figures que conegué durant la seva vida, i Os Dias Findos 1977
Ramon Pinyol i Balasch

Ramon Pinyol i Balasch
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta i editor.
Llicenciat en filologia clàssica Signa com a Ramon P Balasch Ha publicat els reculls poètics Remor de rems 1972, premi Amadeu Oller, Aigües d’enlloc 1973, premi Recull i Rovell de mala plata 1973 La poesia de Pinyol intenta reconciliar formalisme i modernitat Fou cofundador i editor de Llibres del Mall , que feu una tasca capdavantera i decisiva en la renovació poètica dels anys setanta Amb Occit enyor 1975, guanyà el premi Carles Riba el 1974 En collaboració amb el pintor JP Viladecans publicà Alicates 1978, premi de la Crítica Secretari de Salvador Espriu, ha editat i…
,
Mihály Vörösmarty
Literatura
Poeta hongarès.
Fill d’una família noble empobrida, realitzà estudis de dret A partir del 1827 visqué de l’activitat cultural com a creador i com a redactor Un dels principals representants del Romanticisme a Hongria, esdevingué figura capdavantera de la vida literària Els seus poemes reflectiren, i en part provocaren, la fermentació de “l’època de les reformes” dels anys trenta i quaranta Plantejà els problemes filosòfics de l’existència humana en el poema dramàtic Csongor és Tünde ‘En Csongor i la Tünde’, 1831 i el poema Gondolatok a könyvtárban ‘Meditació a la biblioteca’, 1845 La preocupació…
Ben Bradlee
Literatura
Nom amb el qual és conegut el periodista nord-americà Benjamin Crowninshield Bradlee.
Graduat a la Universitat de Harvard 1942, combaté en la Segona Guerra Mundial Després de la guerra, fundà un diari que tancà dos anys més tard, i després de tres anys com a reporter del The Washington Post , en 1948-54 fou agregat de premsa a l’ambaixada dels EUA a París Retornà al periodisme com a corresponsal de la revista Newsweek a Europa En ser adquirida per The Washington Post 1961, passà a formar part de la direcció del diari, i n’esdevingué cap executiu el 1968, càrrec que ocupà fins el 1991 Proper al president John Fitzgerald Kennedy , durant aquests anys situà aquesta publicació…
literatura hongaresa
Literatura
Literatura escrita en hongarès.
Els hongaresos, establerts en llur pàtria actual a la fi del segle IX, posseïen una poesia de transmissió oral, que es conservà malgrat la cristianització del país i l’adopció del llatí com a llengua culta Fins i tot una part de les llegendes de tradició oral s’incorporà a les cròniques llatines escrites als segles posteriors a la fundació de l’estat L’alt nivell del primer poema hongarès conservat una complanta de la Verge, de cap al 1300 fa suposar precedents també en aquest gènere El primer poeta hongarès amb nom conegut fou JPannonius segle XV, humanista format a Itàlia, que escrigué…
poesia èpica
Literatura
Gènere poètic que narra fets heroics; la seva realització es concentra en l’epopeia.
Originàriament, el poema èpic reunia en una unitat estructurada una sèrie de narracions —variacions d’un mateix tema— transmeses per via oral generalment eren anònims, i en solia existir més d’una versió Al costat d’elements reals —l’acció sol estar situada en èpoques històriques notables per llurs fets guerrers— s’hi troben elements llegendaris i fantàstics els mateixos protagonistes solen ésser herois amb qualitats sobrehumanes A Egipte se'n conserven restes en texts fúnebres i màgics La poesia èpica mesopotàmica —sumèria i accàdia— narra aventures dels déus Enūma elīs , poema de la…
el Renaixement

Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…