Graduat a la Universitat de Harvard (1942), combaté en la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, fundà un diari que tancà dos anys més tard, i després de tres anys com a reporter del The Washington Post, en 1948-54 fou agregat de premsa a l’ambaixada dels EUA a París. Retornà al periodisme com a corresponsal de la revista Newsweek a Europa. En ser adquirida per The Washington Post (1961), passà a formar part de la direcció del diari, i n’esdevingué cap executiu el 1968, càrrec que ocupà fins el 1991. Proper al president John Fitzgerald Kennedy, durant aquests anys situà aquesta publicació com a referència capdavantera del periodisme. En particular, amb la difusió de dos casos d’enorme repercussió política, els “Pentagon Papers” (1971), documents secrets d’alts comandaments militars i membres del govern, la filtració dels quals donà a conèixer una versió desfavorable del curs de la guerra del Vietnam, i l’escandol Watergate (1972), d’escoltes telefòniques al partit demòcrata pel partit republicà, que provocà la caiguda del president Richard Nixon. Ambdós casos foren determinants en l’impuls que obtingué l’anomenat “periodisme d’investigació”. El diari rebé diverses vegades el premi Pulitzer, un dels quals fou pel Watergate, i el 2013 Bradlee rebé la Medalla Presidencial de la Llibertat.