Resultats de la cerca

El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel al…

Fundador del primer periòdic romanès, Albina romîneascǎ ‘L’abella romanesa’, 1929, i promotor de diverses organitzacions culturals en llengua romanesa, és autor de novelles històriques, drames i poesies, influïts sovint pel classicisme renaixentista

Tingué un paper conciliador en les pugnes entre els classicitzants i els romàntics O Klasyczności i romantyczności ‘Sobre el classicisme i el Romanticisme’, 1818 D’entre els seus poemes fou principalment celebrat l’idilli Wisław 18202

Escriví del 1185 al 1220, aproximadament Serví a les corts de Ventadorn, de Bonifaci II de Montferrat i d’altres senyors N'han estat conservades setanta poesies i alguna melodia, que palesen un classicisme convencional, superat al planh per la mort de Ricard Cor de Lleó i a Retorn al Llemosí

El 1922 publicà a Madrid Orto i Bazar , seguint el corrent ultraista De retorn a Buenos Aires conreà una lírica intimista, de tema religiós, entroncat amb la tradició llatina i catòlica, que intenta d’arribar a un classicisme formal El buque 1935, Poemas elementales 1942, Mundo de las Españas 1968, etc Destaca també La ciudad sin Laura 1938, de tema amorós

Amb les seves sàtires, en vers o en prosa, com Lisica kaznodej ‘La guineu tresorera’, 1762, i amb les comèdies satíriques, com Nedorosl’ ‘L’ignorant’, 1782, es manifestà com un dels ideòlegs de la Illustració russa La seva obra, desenvolupada en el marc del classicisme, manifesta una gran vivacitat, un contingut de caire social i la unió de la llengua culta i la popular

De família noble, començà a escriure per al cercle dels afeccionats a la caça i a la pesca Gran coneixedor de la llengua i serè observador de la natura russa, deixà el classicisme, sota la influència de Gogol’, i es passà al realisme Basades en records autobiogràfics, escriví Semejnaja Khronika ‘Crònica familiar’, 1856 i Detskije gody Bagrova-vnuka ‘La infantesa del net Bagrov’, 1858 És pare de  Konstantin i  Ivan Aksakov

S'inspiraven en GR Deržavin i NK Batiu^skov i en recollien l’amor a la terra i l’ideal de la llibertat individual, que transformaven en el de la llibertat social del poble tiranitzat pel tsarisme Rebutjaven el classicisme francès i el formalisme poètic, tornaven a les fonts russes i als clàssics grecs i utilitzaven el llenguatge poètic, de caràcter romàntic, per a expressar llurs sentiments, principalment socials De la poesia decabrista, inici de la poesia revolucionària russa, sorgiren les primeres obres del realisme rus

Escriví poemes que acusen la influència ideològica de Voltaire i Rousseau Konstancinápoly 'Constantinoble’, Az estve 'El vespre’, A tihanyi echóhoz 'A l’eco de Tihany’ D’estil variat i viu i temàtica realista, la seva obra és una síntesi del rococó, del classicisme, del preromanticisme i de les tradicions populars Amb BBalassi, destacà també en la poesia amorosa És autor de l’epopeia comicosatírica Dorottya ‘Dorotea’, 1799, i en Halotti versek ‘Versos mortuoris’, 1804 resumí en un cicle la seva filosofia sobre la immortalitat de l’ànima

Es caracteritzà pel seu classicisme i per un perfecte domini de la tècnica Publicà Abril 1935, La casa encendida 1949, Rimas 1951, Segundo abril 1972, Canciones 1973, Diario de una resurrección 1979, La carta entera 1980 i Poesía reunida 1983 que inclou gran part de la seva obra, entre d’altres En el camp de la investigació és autor de Cervantes y la libertad 1960, Pasión y muerte del Conde de Villamediana 1964, El sentimiento del desengaño en la poesía barroca 1966, Antonio Machado 1978, etc Fou membre de la Real Academia Española