Resultats de la cerca

Durant trenta anys regentà l’antiga farmàcia Esteve, la rebotiga de la qual fou cenacle de la intellectualitat manresana Fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1905, dirigí el butlletí de l’entitat, on publicà una interessant Paremiologia de la comarca Fou fundador i directiu de l’Orfeó Manresà 1901, de l’Esbart Manresà de Dansaires 1909 i del diari Bages-Ciutat Fou collaborador, a Manresa, de l’Institut d’Estudis Catalans, i publicà articles de geografia comarcal i de folklore en diverses publicacions locals i de Barcelona És…

Visqué durant més de quaranta anys a les contrades desèrtiques de la comarca d’El Bierzo, després d’una joventut dissoluta Sofrí persecució per part d’alguns monjos, però la seva innocència fou finalment reconeguda El seu escrit més important és l' Epistola beatissimae Egeriae laude , perquè serví per a la identificació de la pelegrina i escriptora Egèria

Fill de Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí A més de nombroses obres religioses i jurídiques, especialment en defensa del dret aragonès, publicà Historia de la villa ciudad de Tamarite 1876, Historia de Ribagorza 1878-80, Biblioteca de escritores ribagorzanos 1884, Diccionario del dialecto de Fonz y comarca i, anotades per ell, les obres de Francesc de Moner i de Barutell  1871

Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament

El seu primer llibre Os eidos ‘Els patis’, 1955 ampliat i revisat successivament en 1974, 1981, 1985 i 1990 és la revelació d’una visió paisatgística d’intensitat sorprenent, on la solitud de les muntanyes de la seva comarca natal serveix d’expressió a la solitud de l’home Posteriorment conreà la poesia de signe polític o experimental Vietnam Canto , 1969 Letanía de Galicia , 1970 Poemas caligráficos , 1979 Do Courel a Compostela , 1988, sense abandonar la seva temàtica central, una visió de la solitud —la saudade — pròxima a l’angoixa existencialista Elexías do Caurel 1966,…

Tot i que lingüísticament la comarca és occitana, hom hi utilitzà com a llengua escrita, des de l’edat mitjana, un català més o menys occitanitzat, fins a la generalització, en època recent, del castellà El seu apartament cultural de Gascunya, que la francesització d’aquest país havia ja accentuat, culminà el 1805 amb el traspàs de la jurisdicció eclesiàstica de la vall del bisbat de Comenges al d’Urgell Tanmateix, fou precisament entre el clericat on es manifestà, els primers anys del s XX i com a repercussió de la renaixença catalana, un moviment de revaluació de la llengua…

Collaborador habitual a la premsa valenciana Levante , Jornada , Información , La Marina , Marcador , El Temps , Saó , etc, participà com a soci fundador en el Diario de Valencia i a Noticias al Día i fou director del periódic mensual El Poble de la Marina 1986-1991 Actiu divulgador cultural, fou membre de diverses organitzacions culturals i soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià i fundador de l’Associació Hispano-Àrab Alacantina, qué també presidí És autor, entre d’altres, d’ Estampes pobletanes 1978, Espigolant pel rostoll morisc 1980, El rossinyol del…

Resident a Barcelona des del 1941, el 1953 fou cofundador de la revista universitària Hidra , amb S Giner, J Solé i Tura i altres Deixeble de Martí de Riquer , es llicencià a la Universitat de Barcelona en filosofia i lletres el 1958 i més tard s’hi doctorà en filologia romànica A la dècada dels anys seixanta fou professor de literatura hispànica a les universitats de Durham i Sheffield Anglaterra, i també a les nord-americanes de Brown 1968-69, Ohio i Harvard Des del 1970 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on esdevingué catedràtic el 1988, i el 2006 fou nomenat professor…

Vida i obra Fins al 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic De ben jove escrivia a la Revista del Centre de Lectura i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta…

Autor i editor d’una collecció monogràfica “Quaderns Sollerics”, amb treballs miscellanis sobre la vall i la comarca de Sóller Ha conreat una narrativa d’investigació històrica Memòries secretes de Cristòfor Colom 1982, El xueta 1983, Contes del Call 1983, No passaran 1985 i El misteri del Cant Z-506 1985, premi de novella Ramon Llull, La guerra secreta de Ramon Mercader 1987, Crònica de Guinea 1988, premi Ciutat de Palma, La dama de Boston 1990, Alla Akbar El morisc 1990, premi ciutat d’Alzira,  La madona del mar i els pirates 1990, La dama de Boston 1990, Cap de turc 1993,  La primavera…