Resultats de la cerca

Comediògraf de l’escola de Lope de Vega, escriví obres en collaboració amb Calderón de la Barca, Agustín Moreto, etc Destaquen, entre altres, El sastre del Campillo escrita el 1624 i El diablo predicador Escriví també poemes èpics de tema religiós i dotze novelles, no conservades

Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de la Casta Carmelità 1631 Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668 amb diverses composicions en català que figuren als corresponents reculls impresos Acompanyà el seu germà el marquès de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar mort el 1695 en ser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència 1675-78 Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos per l’entrada del seu germà com a lloctinent a Mallorca i Plausibles elogios sobre un cas misteriós…

Participà en l’alçament antirús de 1794 dirigit per TKościuszko Posteriorment s’ordenà de sacerdot Influït per la illustració, escriví comèdies neoclàssiques, on ataca els defectes típics dels seus contemporanis, com els prejudicis en Zabobonnik ‘El supersticiós’, 1781, l’afrancesament en Fircyk w zalotach ‘El petimetre pretendent’, 1783, i l’exagerat sentit del casticisme i la glorificació de l’endarreriment patrioter nacional en Sarmatyzm ‘El sarmatisme’, 1785, la seva obra cabdal

Estudià arts i participà en la Primera Guerra Mundial amb l’exèrcit francès Entre les seves obres, destinades al consum del gran públic, destaquen Early Autumn ‘Tardor primerenca’, 1926, The Rains came ‘Arribaren les pluges’, 1937 i Mrs Parkington 1943

Defensà l’art teatral dels atacs dels jesuïtes en Teatro de los teatros de los pasados y presentes siglos, treball publicat fragmentàriament el 1901 El 1722 li foren editades les Obras Líricas, influïdes per Góngora, i les obres dramàtiques, en les quals seguí l’escola de Calderón i entre les quals destaquen La piedra filosofal, derivada de La vida es sueño, El esclavo en grillos de oro i l’acte sacramental El gran químico del mundo

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…

Cofundador del grup poètic Skamander dels anys vint, fou autor d’articles polèmics, satírics, etc Enemic del feixisme i del militarisme i defensor dels ideals humanistes, tornà a Polònia 1951 després de la seva estada a París i Londres durant la guerra Dels seus poemes, uns impregnats de pessimisme i altres dedicats a temes contemporanis, cal destacar Czarna wiosna ‘Primavera negra’, Okno bez krat ‘Finestra sense reixes’, Alarm, Wiek klęski ‘Edat de la derrota’, 1945, Poezje ‘Poesies’, 1961 Fou un notable traductor de la poesia russa

La desaparició virtual del frisó com a llengua literària i àdhuc parlada a la Frísia germànica i la seva exigüitat a la danesa fan que la principal producció literària frisona sigui la de la zona dels Països Baixos Hi ha només indicis d’una literatura èpica cap al segle VIII, avui perduda Els primers texts literaris frisons són documents legals, com el Skeltana Rjucht ‘Dret dels magistrats’, segle XI, i cròniques, com Thet Fryske Riim Sota la influència holandesa, el frisó perdé vitalitat a l’edat moderna Cal destacar, però, Gysbert Japiks 1603-66, d’influència renaixentista Després d’un…

Ridiculitzà els costums burgesos, barrejant sàtira i humor, en les seves comèdies — Radcy pana radcy ‘Els consells del Conseller’, 1872, Dom otwarty ‘La casa oberta’, 1883, etc—, novelles — Błysczce nędze ‘Les misèries brillants’, 1870, etc— i contes Pisma, en 14 volums, 1885-93

Després d’una rica tradició oral, les primeres obres escrites, consistents en cròniques, eren en llatí, com els Annales de J Długosz 1415-80 En polonès, hom conserva texts bíblics, apòcrifs, alguns escrits profans i, sobretot, l’himne religiós del s XIII a la Mare de Déu Bogurodzica El Renaixement inicià un període d’esplendor amb figures com F A Modrzewski 1503-72 i el poeta elegíac J Kochanowski 1530-84 El barroc, que ofereix una literatura rica, amb canvis formals i en el llenguatge, amb influències de G Marino i B Guarini, és representat, entre altres, pels poetes A Morsztyn 1613-93 i W…