Resultats de la cerca

Fou membre del Club dels Federalistes i de l’Associació d’Excursions Catalana, i estigué afiliat al Centre Català Fou redactor del Diari Català , on publicà en forma de fulletó 1879-81 la seva traducció inacabada a causa de la suspensió de la publicació del Viatge d’un naturalista , de Charles Darwin, el primer llibre científic publicat en català al s XIX Fou director de camins de la província de Barcelona, formà part de la comissió que havia d’estudiar i proposar solucions per a la reforma higiènica de Barcelona i de la comissió organitzadora del Segon Congrés Catalanista

Bibliotecari de la Universitat de Bordeus i, des del 1937, periodista a París El govern de Vichy 1940 li donà un càrrec important al ministeri d’informació i creà una oficina de premsa occitana i un centre permanent de defensa de la llengua d’oc Ajudà eficaçment la labor de Pompeu Fabra i d’altres exiliats catalans, com a administrador, a París, de la Fundació Ramon Llull i de la Revista de Catalunya Membre actiu de la Resistència, la Gestapo l’arrestà pel gener del 1944 i l’envià a Dachau Acabada la guerra, tornà a exercir de periodista i fou un dels principals artífexs de la llei Deixonne…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, practicà l’esquí i l’escalada durant la dècada de 1930 Presidí la secció de Muntanya 1942 i la Comissió de Refugis anys setanta, i fou tresorer de l’entitat 1959-76, que li concedí la medalla d’argent del Centenari del CEC 1976 Collaborà en la revista Muntanya , i publicà llibres sobre botànica En morir fou creat el Centre d’Estudis Botànics Ramon Pujol i Alsina

Estudià filosofia i lletres, ha estat professora de literatura, ha exercit el periodisme i, l’any 1983, formà part de la comissió negociadora entre el govern colombià i la guerrilla M-19 D’aquesta experiència en sortí el reportatge Historia de un entusiasmo, que l’obligà a exiliar-se per les amenaces de mort rebudes Com a novellista és autora de La isla de la pasión 1989, El leopardo al sol 1993, Dulce compañía 1995, La novia oscura 1999, La multitud errante 2001 i Delirio 2004 Ha escrit, també, diversos assaigs polítics

Descendent collateral de Narcís Feliu de la Penya Participà, com a sotstinent, en la guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya 1833 i arribà a secretari del ministeri de la guerra El 1837 publicà a Sevilla una novella antiromàntica, Elena y Paulina en 1846-47, a València, formà part de la redacció del periòdic “El Fénix” És autor de Gomera València 1846, contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar La jurisprudencia militar al alcance de todos 1847,…

Fou professor de castellà a Liverpool 1939-40, al Trinity College de Dublín 1940-45 i a Sheffield 1953-80 Fou especialista en la literatura dels segles XV-XVII a la península Ibèrica A més de breus estudis sobre Tirant lo Blanc , és autor de The Heroic Poem of the Spanish Golden Age 1947, d’una edició crítica de Luis de Camões Os Lusíadas 1973 i d’estudis crítics sobre Amadís de Gaula 1976, entre altres publicacions Participà en la fundació de l’ Anglo-Catalan Society , de la qual fou el primer president 1955-57 Fou també president de la comissió fundacional de l’Asociación Internacional de…

Graduat per la Universitat Nacional d’Atenes el 1935, completà la seva formació a Alemanya, on es diplomà en enginyeria civil Berlín, 1937 Havent tornat a Grècia, es destacà treballant en els plans de reconstrucció i desenvolupament urbanístic dins el Town Planning El 1951 fundà la Doxiadis Associated, societat dedicada a la programació urbanística de grans ciutats, com Islamabad, nova capital del Pakistan Ministre de desenvolupament de Bulgària 1945-48 i president de la comissió de programació, construí 3 000 noves poblacions, amb 200 000 habitatges És molt coneguda la seva activitat teòrica…

Treballà en La Prensa , Telexprés i Diari de Barcelona Fou director del Diari de Barcelona i Barcelona Deportiva Pioner en l’estudi i la difusió de la història del Reial Club Deportiu Espanyol RCDE, publicà Historia del Real Club Deportivo Español 1974 i Cien años de historia del RCD Espanyol de Barcelona 2000, i escriví l’himne del club Fou assessor personal de premsa de Joan Vilà Reyes, expresident del club espanyolista També exercí com a director de comunicació del RCDE durant els mandats dels presidents Manuel Meler, Antoni Baró i Francesc Perelló Formà part de la comissió del centenari…

Sota la denominació d’un mateix premi hom pot atorgar distincions en diversos camps cas dels premi Nobel o bé especialitzar-se en un de concret, com ara el premi Pritzker d’arquitectura 1922 o la medalla Fields 1936 de matemàtiques En general, la institució i concessió de premis va a càrrec d’institucions governamentals, d’acadèmies, fundacions o empreses Les funcions explícites i implícites dels premis depenen de molts factors, però l’estimulació de les aportacions en un camp de la ciència, l’art, la tècnica, etc, d’una banda, i la difusió pública d’una obra o d’un creador, de l’altra, en…

Afiliat al Partit d’Unió Republicana Autonomista, fou president 1918 de la Joventut Nacionalista Republicana Conseller de l’ajuntament de València 1931, fou membre de la comissió redactora de l’avantprojecte d’estatut Fou diputat a corts 1931, 1933 i 1936 i, durant la guerra civil, director general d’administració local i magistrat del tribunal suprem, com a membre d’Acció Republicana i, després, d’Izquierda Republicana El 1939 s’exilià a Mèxic, on fou conseller jurídic de l’Instituto Mexicano de Seguridad Social i redactà diversos estudis sobre legislació laboral Fou des de la seva joventut…