Resultats de la cerca

Estudià primerament dret, però aviat es dedicà a la pintura i a les ciències naturals Fou mestre a Viena de famílies nobles i més endavant visqué dels seus quadres La seva vida fou marcada per un amor desgraciat, un dissortat matrimoni i, en els darrers anys, per la malaltia Hom el considera com el narrador austríac més important La seva obra palesa influències tant romàntiques com de l’idealisme clàssic El marc de les seves narracions sol ésser la terra bohèmia i la seva pagesia, amb descripcions plenes de sensibilitat Cal esmentar Studien 1844-50, les narracions recollides en…

La denominació deriva del fet que hom considerà Vicente Espinel inventor de la dècima popular, que havia usat en les seves Rimas

Gaudí d’un gran renom en el seu temps, i hom el considera un dels fundadors de l’ orfisme En diverses llegendes figura el seu nom entre els dels Set Savis

Escriví Sèfer ha-Halakhot, primer intent de compendi sistemàtic de tot el Talmud, el qual fou molt estudiat i discutit i constituí una de les bases principals del Šulḥan Aruk , de Yosef Caro Es considera Iṣḥaq Fasī seguidor immediat dels gaons babilònics

Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle 1913, que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre 1919, etc També escriví novella — Bestio dou Vacarés 1924 fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes La Caraco 1926, Sauvagino 1929, etc

Destacà com a autor de fulletons, bé que actualment hom el considera juntament amb Roa Bárcena el creador del conte mexicà els seus relats foren aplegats pòstumament sota el títol de Los cuentos del general 1896 Entre les novelles es destaquen Martín Garatuza 1868, Monja y casada, virgen y mártir 1868 i Los piratas del Golfo 1869

Dirigí l’escola lulliana d’Alcoi fundada per privilegi de Pere III el 1369, privilegi renovat a favor d’ell el 1393 i el 1399 per Joan I i Martí I respectivament L’inquisidor Eimeric el considerà el màxim cap dels lullistes valencians Li ha estat atribuïda l’obra Super BRaymundi Lulli scriptis commentaria , de la qual no ha quedat rastre

Introductor de la llengua parlada a la literatura, sota noms diversos, hom el considera l’autor d’obres novellístiques Els amors de Rodant i Dosicle, La batalla de les rates i el gat , diàlegs imitats de Llucià i de moltes de les poesies anomenades poesies prodròmiques , sàtires interessants per llur realisme, per la llengua i com a testimoniatge viu dels costums bizantins de l’època

Escriví sobre temes morals i psicològics principalment Descendent d’un jutge dels processos de bruixeria de Salem, considerà aquest fet com una maledicció sobre la família A la seva novella més famosa, The Scarlet Letter 1850 traduïda al català per ARovira i Virgili, 1910, analitza els tràgics efectes psicològics de l’adulteri Escriví, a més, Twice-told Tales 1837, The House of the Seven Gables 1851 i The Blithedale Romance 1852

De temperament depressiu i obsessionada per la idea de la mort com Sylvia Plath , també se suïcidà, segueix la línia de poesia “confessional” de RLowell S'imposà des del primer recull de poemes To Bedlam and Part Way Back 1960 Live or Die 1966 obtingué el premi Pulitzer de poesia 1967, si bé la crítica considera el seu darrer recull, The Death Notebooks 1974, com la seva obra cabdal