Resultats de la cerca

Les seves obres contenen elements didàctics i de quadre de costums, com Día y noche de Madrid 1663, amb vives descripcions de la ciutat però amb un fons moralista i de sàtira punyent Altres obres remarcables són Periquillo, el de las gallineras 1663, Las Tarascas de Madrid 1665, El diablo anda suelto 1677, etc

Deixeble, a Roma, de Gerbert d’Orlhac 975, passà a Chartres 987, on exercí la medicina i regí l’escola episcopal Bisbe de Chartres 1006, fou membre del consell reial i reedificà la catedral, destruïda per un incendi 1020 Les seves 128 cartes tenen un interès especial, tant per l’estil com per les notícies històriques que contenen

Vinculat al moviment simbolista, estudià a fons la cultura clàssica Da poesia na enducação dos gregos , 1917 Fou fundador, amb Eugénio de Castro, de la revista “Arte” El seu lirisme, eròtic i panteista, és característic de la poesia portuguesa de la darreria del s XIX Chave verbal 1916, O santo 1927 i Sulamite 1928 contenen els seus poemes més característics

Pertany a la segona generació experimental Collaborà a Gard Sivik i Nieuw Vlaams Tijdschrift La seva poesia, dura i hermètica, revela tanmateix una personalitat molt sensible, difícil als contactes socials A la fi dels anys seixanta la seva obra versà sobre els problemes històrics actuals Dues publicacions contenen gairebé tota la seva obra poètica completa Instrumentarium voor een winter ‘Instrumentari per a un hivern’, 1963, que reuneix la poesia de 1955-60, i Mijn tegenstem ‘La meva contraveu’, 1973, que aplega la poesia de 1966-73

Format a Ravenna, com a prometença anà en pelegrinatge a la tomba de sant Martí de Tours, i d’allí a Poitiers, on trobà protecció de Radegunda, vídua de Lotari I Ordenat de sacerdot, fou elegit bisbe de Poitiers 597 Escriví les biografies de sant Martí inspirada en la Vita Martini de Sulpici Sever, santa Radegunda, sant Albí, sant Hilari, etc, recollides en els onze llibres de Carmina o Miscellanea , que contenen també himnes, elegies, consolacions, epitalamis, etc Versificador fàcil, és el primer poeta medieval de la Gàllia Alguns dels seus himnes entraren a la litúrgia, com el…

Visqué a la cort del seljúcida Malik Šāh , el visir del qual, Niẓām al-Mulk, li encomanà la creació i la direcció d’un observatori astronòmic a Merv Reformà el calendari iranià reduint l’antic any solar persa al lunar musulmà És autor, en àrab, de dos tractats de filosofia i de ciències de la natura i de notables obres algèbriques mètode per a l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, classificació d’equacions de segon i de tercer grau segons el nombre dels termes que contenen —bé que no arribà a resoldre ni les imaginàries ni les negatives—, etc Assolí, però, la màxima fama com…

És generalment relacionada amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d’un centre d’interès protagonista, esdeveniment, etc Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen També poden ésser populars de formació més o menys espontània o inconscient, erudites o fruit d’una combinació d’elements de tots dos orígens Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit després una àmplia popularitat Contenen quasi sempre un nucli merament històric, al voltant del qual s’ha format una…

Fou comanador de l’orde de Santiago a Montizón i morí en defensa d’Isabel la Catòlica contra el bàndol de la Beltraneja Dintre el seu cançoner —una cinquantena de composicions, la majoria de contingut amorós i de caràcter allegòric— excelleix l’elegia coneguda amb el títol de Coplas a la muerte de su padre La composició és vinculada a la tradició medieval dels planys i de la dansa de la mort Cal cercar-ne el valor i l’originalitat en el to exhortatiu, en la manera de dir, alhora efusiva i serena, i en el do d’evocació de tot un món passat i inaprehensible " Qué se hicieron las damas, / sus…

Fill de Nicolás Fernández de Moratín Recomanat per Jovellanos, fou secretari de Cabarrús a París 1786-88 gaudí de la protecció de Floridablanca i de Godoy, que possibilità els seus viatges a França 1792, Anglaterra 1793 i Itàlia 1793-96 i el nomenà secretari d’interpretació de llengües i membre de la Junta de Teatros Durant l’ocupació francesa s’identificà amb el govern napoleònic, i el 1813 es refugià a València després s’establí a Barcelona 1814-17, que ja havia visitat el 1792, però, encara que el nou règim li havia restituït els seus béns i drets de ciutadania, la por a la inquisició el…