Resultats de la cerca

La seva identitat és difícil de determinar i sembla molt insegur que es digués Beatriu, com s'admet comunament Podria tractar-se d’Isoarda, filla d’Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d’Agout El cavaller del qual s’enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d’Aurenga, el fill del trobador homònim Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa

L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan Fuster, Al…

La seva obra cabdal, en prosa, és de caràcter costumista Día de fiesta por la mañana 1654 i Día de fiesta por la tarde 1659 Escriví també comèdies, en collaboració amb Calderón, Matos Fragoso i J de Cáncer Fou cronista de Felip IV

Rebé les influències de Noriega Varela i Teixeira de Pascoães El seu primer llibre, Señardá 1930, denota ja una fina sensibilitat, però és a Corazón ao vento 1933 on es manifesta vigorosament la seva personalitat A Cómaros 1947, De día a día 1960 i Lanza de soledá i Nénias 1961 domina la preocupació de la mort Són notables les seves versions gallegues dels clàssics Horaci, Tibul, Teòcrit i Plató Deixà inèdit un diccionari de la llengua gallega

De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus Fum d’ara 1959, La xera 1962, premi Víctor Català 1961 i El foc i la cua 1966 Com a novellista s’inicià amb Cel de tardor 1961 D’un realisme personal — L’altre demà 1964 i Els camins 1966—, evolucionà vers la narració autobiogràfica i de records de la Guerra Civil que orienten bona part de la seva obra literària, presidida per una descripció realista dels fets que narra La derrota 1966, premi Sant Jordi 1965 i Els ulls i la cendra 1966 A part altres novelles — Castelladral 1969, Estimada Teresa 1974, El mal que m’heu fet 1978…

Formà part del grup Ez Dok Amairu  1965, del qual fou fundador, i que tenia com a finalitat unir diversos àmbits de la cultura basca Després de l’escissió del grup es dedicà a fer estudis, recitals i enregistraments Com a cantautor, entre el 1974 i el 2006, publicà una quinzena de discs de cançons i poemes propis i també d’altres autors Fou també actor i formà part del grup teatral Jarrai A la dècada dels anys vuitanta fou també director general i conseller del Departament de Cultura de la Diputació Foral de Guipúscoa Com a escriptor cal destacar la seva poesia, amb reculls com Egunetik…

Autor d’unes Cobles fetes sobre la vinguda de SSMM i real família en Maó el dia 18 de setembre de 1860 Maó 1861 i de moltes gloses

Doctor en filologia eslava per les universitats de Khàrkiv i de Kíev El 1839 publicà un recull poètic Dumy, i pesni i eščo koječto ‘Pensaments, cançons i quelcom més’ Escriví poesia de temàtica historicoromàntica principalment, i també sobre motius diversos Sirótnika ‘L’orfe’ i Dobruj den ‘Bon dia’, de tema camperol

La seva poesia, alegre i optimista, és plena de colorit nacional i té una gran musicalitat, com en el recull de poemes i cançons Karpatskij rejd ‘La incursió dels Carpats’, 1944 Els reculls Dobroje utro ‘Bon dia’ i Slaven mir ‘Glòria a la pau’ li valgueren el premi Stalin del 1951