Resultats de la cerca

El seu ritme és descendent Fou emprat en l’epopeia, la poesia religiosa oracles i la lírica coral, sovint combinat amb l' espondeu

És l’oposat al dàctil

Tot sovint és emprat com a sinònim de metre , però aquest terme darrer designa només la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats, equivalent a una duració de quatre unitats de temps com a mínim, entenent com a unitat de temps la mora ̆, duració d’una síllaba breu De fet, però, el mot peu designa pròpiament la unitat de repetició que consta només d’un temps marcat L’estructura dels principals peus i metres és la següent pirriqui ̆̆, iambe ̆—, troqueu — ̆, espondeu — —, dàctil — ̆̆, anapest ̆̆—, crètic — ̆—, amfíbrac ̆— ̆, baqui ̆— —, molós — — —, tribaqui…

És adònic l’últim vers de l’estrofa sàfica

És constituït per una sèrie de sis peus o compassos de dos temps un de fort seguit d’un de feble Els dos temps són quantitativament iguals però, així com el primer ha d’ésser una síllaba llarga, el feble pot ésser format d’una de llarga espondeu o de dues de breus dàctil El cinquè peu és sempre format d’una de llarga i dues de breus, i el sisè o final és sempre de dues síllabes essent sempre indiferent la quantitat de la darrera Presenta l’esquema següent &esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆̆|&esb̆ És un vers recitatiu, i a mesura que fou utilitzat, d’Homer a Nonnos, anà…

La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus  ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu  ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil  ̆̆-, anapest - ̆-, crètic  ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…

Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…