Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
baguwen
Literatura
Gènere literari que esdevingué exercici obligatori en els exàmens per al mandarinat de les dinasties xineses Ming i Qing (ss XIV-XX).
No permetia cap llibertat creadora, i fou un dels factors determinants de la decadència de la llengua literària en els darrers quatre segles
bajati
Literatura
Gènere poètic popular àzeri conreat pels cantants professionals amb acompanyament musical d’instruments diversos.
La rima és establerta segons l’esquema a a b a, i la clau temàtica és expressada en els darrers versos de l’estrofa
Jorge Isaacs
Literatura
Escriptor colombià, fill de Jorge Enrique Isaacs, d’origen jueu, i de Manuela Ferrer, filla d’un català, oficial de la marina espanyola.
Bé que conreà la poesia a la seva joventut i els darrers anys de la seva vida, és conegut sobretot per la novella María 1867, obra capdavantera de la narrativa romàntica llatinoamericana
Vjenceslav Novak
Literatura
Escriptor croat.
Rebé la influència de Zola Admirable per les seves qualitats descriptives, la seva producció posseeix una aguda crítica social Cal esmentar-ne Pavco Šegota ‘Pau Šegota’, 1888, Pod Nehajem ‘Sota el Nehaj’, 1892 i Posljednji Stipančići ‘Els darrers Stipančići’, 1899 Excellí també com a músic
Flodoard
Historiografia
Literatura
Poeta i historiador.
Fou bisbe electe de Noyon Escriví la història dels bisbes de Reims, però són més importants els Annales del 919 al 966, continuats fins al 978, que narren la història dels darrers sobirans carolingis En els seus poemes Els triomfs de Crist i Els pontífexs romans imità Prudenci
cassida
Literatura
Forma estròfica àrab.
Consta de 30 a 150 versos, els darrers hemistiquis dels quals són monorims És integrada per tres parts una introducció amorosa nasīb , la descripció d’un viatge al desert raḥil i un panegíric madīḥ o sàtira hiǧā' Ja d’època preislàmica, la cassida constitueix, formalment i lingüísticament, el model inalterable de la poesia àrab clàssica
Enric Espieu
Literatura
Poeta occità.
Féu de l’exercici quotidià de la poesia, des de Telaranha 1949 fins a Finimond 1966, una ocasió de fulguracions verbals i un humanisme Participà en l’aventura de l’occitanisme polític i poètic Els darrers anys de la seva vida el seu lirisme es feia menys allucinat i més collectiu El 1968 publicà la primera història total d’Occitània
Georg Trakl
Literatura
Poeta austríac.
Impressionat pels esdeveniments de la Primera Guerra Mundial, sofrí trastorns nerviosos Internat en un hospital, se suïcidà Publicà la major part de la seva obra, de caire expressionista, en la revista Der Brenner Cal esmentar-ne, entre altres obres, Sebastian in Traum ‘Sebastià en el somni’, 1915 Els seus darrers poemes ofereixen la visió apocalíptica de la guerra per mitjà d’un llenguatge distort sintàcticament i per la deformació dels elements
Otokar Fischer
Literatura
Poeta i crític literari txec.
Escriví monografies sobre Kleist, Nietzsche i Heine, que l’influïren, i traduí els dos darrers, Goethe, Kipling i Villon Autor de reculls de poemes — L’estiu 1919, Cercles 1921, Veu 1923, etc— i de drames — Herakles, Jupiter 1919—, es destaquen les seves obres de crítica Otázky literárni psychologie ‘Qüestions de psicologia literària’, 1917, Duše a slovo ‘L’ànima i la paraula’, 1929, Slovo a svět ‘La paraula i el món’, 1937, A Novák 1938, etc
Jibanananda Das
Literatura
Poeta bengalí.
Estudià anglística i dret i, posteriorment, es dedicà a l’ensenyament i al periodisme En la seva poesia, construïda en un llenguatge colloquial i planer, enfronta l’individu aïllat amb problemes essencials En els darrers poemes manifestà un cert compromís social És un dels poetes més coneguts i que han exercit més influència Entre les seves obres cal esmentar Dhusar Pandulipi ‘L’escriptura grisa’, 1936 i el recull pòstum Banalata Sen 1942
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina