Resultats de la cerca

Condeixeble de Mistral, formà part del cercle avinyonès d’on nasqué el felibritge La seva producció és aplegada a La Farandola 1862, recull de poemes alegres i lleugers, d’inspiració epicúria i de factura mistraliana hom ha dit que alguns poemes de Matieu eren, realment, obra de Mistral

La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar  Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan

Autor de diversos reculls de versos en francès, no aconseguí gaires èxits fora del grup d’Action Française, al qual pertanyia El millor de la seva obra resta escrit en occità Lo Rebat sus l’autura 1926, L’autura enviblada 1930 i els Jòcs dau desei mai dau desaire 1934 Sap extreure de la natura nombrosos símbols subtils i establir una perfecta correspondència entre la seva ànima i el món

Conreador sobretot de la poesia, publicà diversos reculls, com els Sòmnis dau matin 1940, Sòmnis de la nuòch 1942, La pietat dau matin 1963, que influïren profundament sobre la generació poètica apareguda després del 1945 Amb Vèrd Paradís 1961 i Vèrd Paradís II 1974, expressà tot el seu saber poètic amb mots del vell llenguatge popular que sabé introduir en ritmes encantadors Dóna així, també, a la prosa occitana un dels seus models més purs Posteriorment publicà, en poesia, Lo Maucòr de l’unicòrn 1992 i D’aicí mil ans de lutz 1995 i, en prosa, Lo corbatàs roge 1997…

Visqué sempre la vida d’un pagès humil i pobre Escriví unes cançons els tres reculls dels Cants dau Ferraire , 1897-1904 tan plenes d’encís i de gràcia, que han passat a formar part —anònimes— del tresor folklòric tradicional del poble

Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc

Els seus poemes — Au bèu solèu dis avis ‘Al bell sol dels avantpassats’, 1925, A l’aflat dau gregau ‘A l’alè del gregal’, 1929 i Lo Lume subre la dralha ‘La llum sobre el camí’, 1931— celebren la bellesa del món provençal en un estil impregnat d’esteticisme clàssic Les seves narracions Au cantar di dogas ‘A la cançó de les dogues’ han restat inèdites

Es donà a conèixer amb Quatre canticas per l’Age d’aur 1950 Publicà una dotzena de reculls Poëma per Eva 1953, Istòria dau Rei mòrt qu'anava a la descisa 1961 i Camin de la Crotz 1966, entre d’altres N'aparegueren dos volums d’una trilogia Poëmes I i II , 1972 La seva poesia, plena d’imatges sumptuoses, recorda Saint-John Perse De temàtica deslligada de la vida moderna, la sensibilitat i l’erotisme de la seva poesia són, però, ben actuals És autor d’obres de teatre com Tristet-la-Rosa 1956, i d’un ballet, Lo còr d’amor amorosit 1968

El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme, participà de velles cultures i ritus màgics La seva crítica artística fou decisiva Introducción al surrealismo 1953, Diccionario de símbolos 1958, Informalismo 1960, dos assaigs sobre Antoni Tàpies , Pintura catalana contemporánea 1961, etc Fou membre del grup Dau al Set La seva producció poètica és recollida en llibres, com Cantos a la vida muerta 1945, Lilith 1949, Palacio de plata on introduí per primera vegada la tècnica permutatòria, 1955, Inger Stevens 1970 i els poemes del cicle Bronwyn 1967-71…

Diplomàtic de carrera, fou durant molts anys cònsol a Barcelona Iniciat en la poesia hermètica a Pedra do sono 1942 i O engenheiro 1945, evolucionà cap a l’expressió de la problemàtica socioeconòmica del nord-est brasiler, la qual cosa el convertí en el poeta de més ressonància al seu país Cal destacar Quaderna 1960, Dois parlamentos 1961 i Educação pela pedra 1966, Agrestes 1985 i Crime na Calle Relator 1987 Conreà també el teatre d’inspiració popular Morte e vida severina , 1956, l’assaig Joan Miró , 1950, publicat a Barcelona, i el llibre de records Paisagens com figuras 1955, sobre la…