Resultats de la cerca

Defensor dels ideals revolucionaris i de l’adopció de la Constitució, escriví Modern Chivalry ‘Cavalleria moderna’, 1815

Defensor de l’especificitat de la civilització eslava, preconitzà la unitat dels pobles eslaus sota la direcció del rus Les seves teories facilitaren el desenvolupament del paneslavisme És autor de Rossiya i Evropa 1869

Fou notari i exercí càrrecs polítics Traductor de Ciceró, Sèneca i Boccaccio, i autor de Zedekunst ‘L’art de viure’, 1586, tractat d’ètica estoica Defensor de la llengua nativa, escriví també poesia i comèdies

Passà d’un purisme lingüístic a defensor de la llengua demòtica Conreà la poesia i el teatre, però és en la narrativa on assolí el nivell més alt Nēsiotikes Historíes ‘Històries de les illes’, 1849 i Historía tēs Rōmiosýnēs ‘Història de l’Hellenisme’, 1901

Rector de Jemein-Markina, fou un dels iniciadors del conreu del dialecte biscaí Defensor del llenguatge popular, no seguí la ideologia preromàntica i purista de la seva època Escriví sobretot obres religioses i lingüístiques, i la seva obra més important és Peru Abarca 1881, en biscaí, d’una gran riquesa idiomàtica

Representant del simbolisme serbi i defensor de l’art pur, els seus poemes es caracteritzen per l’intimisme i un delicat psicologisme Escriví llibres de viatges, assaigs filosòfics, morals i estètics Són obres seves Pesme ‘Poesies’, 1901, 1908, 1911, Pesme u prozi Plave leguende ‘Poesies en prosa Llegendes blaves’, 1908 i Gradovi i khimere ‘Ciutats i quimeres’, 1930

Íntim amic de Puškin, fou un gran defensor del Romanticisme En aquest sentit es destaquen, dins el camp de la crítica literària, les seves Pis’ma iz Pariža ‘Cartes des de París’, 1826-27 La seva poesia, molt abundosa i de to principalment polític, evolucionà des d’una ideologia liberal fins a una postura conservadora i monàrquica

Defensor del liberalisme democràtic i republicà, fou professor a la Universitat de Madrid, però dimití 1865 Secretari de la junta revolucionària de Madrid 1868, creà l’associació maçònica del Gran Oriente Español 1889 i en fou gran mestre Propulsor de les teories materialistes, és autor de La Comuna de París 1872 i d’una Historia general de España 1886-96

Descendia d’una família hebrea, i en convertir-se al cristianisme prengué el nom de Pau Àlbar Defensà amb entusiasme les seves noves creences religioses, ensems amb Eulogi, de qui escriví la vida Combaté els errors de l’apòstata Eleàzar Entre els seus llibres destaquen Indiculus luminosus 854, epístoles i poemes El Liber scintillarum de Defensor de Ligugé, li és atribuït falsament