Resultats de la cerca

Els temes més tractats en la seva obra són la psicologia femenina, les formes de vida a la costa oest i la generació hippy dels anys seixanta La primera novella fou  Run, River 1963, a la qual seguiren  Play as it Lays 1970, A Book of Common Prayer 1977, Democracy 1984 i  The Last Thing He Wanted 1996 Publicà nombrosos articles, alguns dels quals sobre les seves experiències a Califòrnia foren recollits en el volum Slouching Towards Bethlehem 1968, la seva primera obra de no-ficció, mentre que  The White Album 1979 és una compilació dels escrits publicats en revistes com  Life , Esquire , The…

La seva obra juvenil, Nhòcas e bachòcas 1957, obrí la via d’una nova prosa provençal, realista i molt idiomàtica, sobre el tema de la protesta social d’una joventut marginada És autor també de la novella La tèrra acampassida 1963, d’obres breus i d’una llarga crònica de la generació de postguerra De fuòc amb de cendre 1973-78 Com a periodista, té una obra abundant Escrichs 1977 Fou president del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà 2002-15 i promotor de la ràdio i el cinema en occità L’any 2005 fou guardonat amb el premi Batista i Roca i el 2012 amb el Gran Premi Literari de Provença

És considerat el més important poeta simbolista del seu país, malgrat la tensió sentimental pròpia del Romanticisme Cal destacar Poesias 1888, Tarde 1919 i O caçador de esmeraldas 1902

La seva obra, de caire realista, s’inicià amb Nosotros los Rivero 1953, premi Nadal i continuà, entre d’altres, amb Funcionario público 1956, Diario de una maestra 1961, El señor García 1966, Farsa de verano 1973, Atrapados en la ratonera 1980, El fabuloso mundo de Juan sin Tierra 1981 i El Urogallo 1982

Conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la Casa Museu Gaudí de Barcelona i fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica Publicà  Barcelona, vint segles d’història 1963, amb Frederic Udina, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana XIX y XX 1974, L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 1976, Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans 1977 i diversos treballs d’història anecdòtica de Barcelona i crítica d’art Conreà també la pintura Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1985 L'any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi…

Doctor en filosofia i lletres, és autor dels assaigs Vida y obra de Pablo Piferrer 1963, Entre la ciencia y la magia, Mariano Cubí 1969, Donde las Hurdes se llaman Cabrera 1964, Nuevas reflexiones sobre el lenguaje 1972, Gracias y desgracias de Castilla la Vieja 1976, etc

Inscrit en el corrent de l’art per l’art, els seus versos, que canten la natura i l’amor, foren musicats per Rimskij-Korsakov i Rakhmaninov Traduí els clàssics grecs i llatins La seva obra — Liričeskij panteon ‘Panteó líric’, 1840, Večernije ogni ‘Llums del capvespre’, 1883-85 — influí sobre el simbolisme rus

Germà gran de Josep Maria Folch i Torres , començà a collaborar a la premsa molt jove, en part forçat per les circumstàncies econòmiques familiars el 1894, als divuit anys, ja era director de La Opinión , i collaborava també al Diario Mercantil Militant de la Lliga Regionalista, fou collaborador de La Veu de Catalunya 1903-09 i Las Noticias Fou director, des de la fundació 1902 fins al 1912, del setmanari satíric Cu-cut , on signava amb el pseudònim Lleixiu El 1916 començà la carrera d’advocat, i obtingué el títol el 1918 S’inicià en la literatura al setmanari  L’Aureneta el 1895, on…

Llicenciat en filosofia i lletres i en periodisme, treballà a El Noticiero Universal , El Correo Catalán , El Periódico  i El País  Director de comunicació del Grup Godó  i columnista de La Vanguardia , a la redacció de la qual s’incorporà el 1988, cobrí per al diari la informació de la casa reial espanyola durant una dècada 1993-2002 El desembre del 2013 en fou nomenat director en substitució de Josep Antich Exercí aquest càrrec fins el març del 2020, que el rellevà Jordi Juan Comentarista a Catalunya Ràdio, 8tv, RAC1 i Onda Cero, ha presentat a TV3 programes com Classificació…

Procedent d’una família benestant d’origen jueu, estudià a les universitats de la Sorbona, Heidelberg i Sant Petersburg, i inicià una activitat literària que el portà a publicar a la revista Apollon  els seus primers poemes Considerat un dels pares de l' acmeisme , la seva poesia és classicitzant, rigorosa i amb una forta càrrega cultural i moral Allunyat de la revolució soviètica, amb la qual inicialment simpatitzà, fou cada cop més mal vist per les autoritats El 1934, un poema en el qual alludia críticament a Stalin, fou motiu que hom li prohibís l’accés a algunes grans ciutats…