Resultats de la cerca

Coneguda amb el sobrenom d' al-Ḥansǟ’ ‘la del nas arromangat’ Es convertí a l’islam després de la batalla de Badr 624 És autora de sentides elegies dedicades a diverses desgràcies que sofrí

Deixeble de Bigot i felibre, acompanyà Mistral a les festes catalanoprovençals celebrades a Barcelona el 1867 La seva obra, molt abundosa, tendeix a ésser popular, alhora que manifesta un to de goig que dissimula, a penes, una sensibilitat afectada per desgràcies familiars Entre els seus millors reculls, cal citar La rampelada 1868, La jarjalhada 1879 i Li cauquilhas d’un romieu 1894

Deu la seva fama a dues novelles sentimentals, el Tratado de amores de Arnaldo y Lucenda 1491 i sobretot la Cárcel de amor 1492, que assolí nombroses edicions durant els s XVI i XVII El 1793 fou editada la traducció catalana de Bernardí de Vallmanya Narra les desgràcies amoroses de Leriano i Laureola i el suïcidi del primer Escrita en part en forma epistolar, exercí influència sobre La Celestina

Dedicat sobretot al relat, publicà Cuentos de barro 1933, on reflecteix els problemes del camperol sense futur en el seu medi cruel Seguiren Trasmallo 1954, Cuentos de cipote 1958 i La espada y otras narraciones 1960 L’originalitat de l’autor està en la seva identificació amb els personatges, en l’amor que posa en l’elaboració dels seus trets i desgràcies, en una íntima comprensió basada en la tendresa i la sinceritat total

Residí un quant temps a Barcelona A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà ‘L’ofrena de Judà’, anomenat també Śoné ha-Našim ‘El misogin’, que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser ‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’ i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy ‘Paraules de jurament i d’…