Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Petr Bezruč
Literatura
Pseudònim del poeta txec Vladimir Vašek.
Començà a publicar anònimament el periòdic “Čas” 1899-1903 La seva poesia, centrada sobre el destí del poble silesià, fou editada sota el títol de Slezské písně ‘Cants a Silèsia’, 1909
Licofront
Literatura
Poeta grec.
Residí a Alexandria i treballà en l’ordenació dels poetes còmics de la biblioteca alexandrina Escriví un tractat, Sobre la comèdia , avui perdut, i l' Alexandria , on desglossa la profecia de Cassandra sobre el destí de Troia
Ljuben Karavelov
Literatura
Escriptor i polític búlgar.
És un dels fundadors del realisme búlgar, i escriví contes i novelles en búlgar, serbi i rus Stranicy iz knigi stradanij bolgarskogo plemeni ‘Pàgines de sofriments del poble búlgar’, 1868, Vinovata li sud’ba ‘En té la culpa el destí', 1869
Nikoloz Barat’ašvili
Literatura
Poeta georgià romàntic.
És autor, entre d’altres composicions, de Suli ovoli ‘Ànima solitària’, 1839, Merani ‘El cavall’, 1842 —característiques de l’individualisme pessimista romàntic— i del poema narratiu Bedi K'art'lisa ‘El destí de Geòrgia’, 1839 La seva poesia, d’una gran simplicitat, trencà la influència que els perses, ampullosos i emfàtics, exercien damunt la literatura georgiana
Aleksej Feofilaktovič Pisemskij
Literatura
Escriptor rus.
La seva obra, de fort contingut satíric i influïda per Gogol’, se centra en una observació acurada i un gran coneixement de les classes benestants de la seva època Escriví sobretot novelles, d’entre les quals Tys’ača duš ‘Mil ànimes’, 1858, V vodovorote ‘En el vòrtex’, 1871 i Meščane ‘Els petitburgesos’, 1877 Destaca també la seva obra teatral Gorkaja sudhina ‘Un destí amarg’, 1859, d’ambient camperol
René Schickele
Literatura
Escriptor alsacià.
Poeta d’una gran riquesa verbal, palesa influències de Maeterlinck Fou també traductor de Flaubert Quant a la narrativa, la trilogia novellesca Das Erbe am Rhein ‘L’herència al Rin’, 1925-31 presenta la problemàtica dels homes alsacians i llur destí L’obra cabdal és, però, la novella Der Fremde ‘L’estranger’, 1909 Conreà també el teatre i l’assaig Intentà en algunes obres una entesa entre les cultures alemanya i francesa
Marie Under
Literatura
Poetessa estoniana.
El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru” Membre honorari del PEN-Club des del 1931, el 1944 s’exilià a Suècia El 1917 publicà Sonetid ‘Sonets’, primer recull de poemes, de to melangiós i intimista Posteriorment, amb Haal varjust ‘Veus de l’ombra’, 1927, Kiri sudamelt ‘Una pedra treta del cor’, 1935 i Onnevarjutus ‘Eclipsi de la sort’, 1929 evolucionà cap a l’expressionisme i manifestà preocupacions d’ordre filosòfic i existencial, i una amarga reflexió sobre el destí del seu país
Nikolaj Aleksejevič Nekrasov
Literatura
Poeta rus.
Publicà contes, poemes i vodevils Akt'or, ‘L’actor’, 1841 Peterburgskij rostovščik, 'L’usurer de Peterburg’, 1844 El trist destí dels pobres de la capital fou el tema de la seva prosa Peterburgskie ugly ‘Racons de Peterburg’, 1845 En 1845-46 edità Fiziologija Peterburga ‘Fisiologia de Peterburg’, recull d’obres d’escriptors gogolians La seva poesia s’enriquí amb l’esperit progressista de l’època N'esčastnye , ‘Els desgraciats’, 1856 Fundà Sovremennik ‘El contemporani’ i influí poderosament en la poesia russa i en la soviètica en general
Áron Tamási
Literatura
Escriptor hongarès.
De la seva obra, sovint sobre homes i paisatges de Transsilvània, on residí quasi sempre, cal destacar sobretot les novelles Ábel a rengetegben ‘Abel a la selva’, 1932, Ábel az országban ‘Abel al país’, 1933 i Ábel Amerikában ‘Abel a Amèrica’, 1934, i els contes recollits al volum Világ és holdvilág ‘Món i clar de lluna’, 1958 La seva última novella, Szirom és Boly ‘En Pètal i l’Estol’, 1960 se centra en el destí dels hongaresos de Bucovina traslladats a l’oest d’Hongria durant la Segona Guerra Mundial
Aleksandr Tvardovskij
Literatura
Poeta rus.
Fill d’un ferrer, visqué al seu poble fins el 1928 i des de 14 anys publicà poemes en la premsa El seu talent poètic es revelà sobretot en els poemes extensos, com Strana Muravija ‘El país de Moràvia’, 1935 i altres on desenvolupa el tema de la responsabilitat personal pel destí del seu país, com Vasilij T’orkin 1945 i Za dal’jo dal’ ‘Espai enllà de l’espai’, 1950-60 Altres obres són Tebe Ukraina ‘A tu, Ucraïna’, 1941 i Poslevojennye stikhi ‘Versos de postguerra’, 1952 Fou director de la revista Novyj mir ‘Nou món’