Resultats de la cerca

L’ús del diari començà a ésser molt estès a partir del segle XVII Alguns diaris han arribat a obtenir un renom particular per llur interès, com, per exemple, el d' Amiel , el dels germans Goncourt , el de Stendhal , el Diari florentí de Rilke , el de Gide , el de Katherine Mansfield , el d' Anne Frank , etc Els diaris literaris a Catalunya començaren amb el Calaix de Sastre de Rafael d’Amat i de Cortada d’un període més recent són el Dietari 1908 de Francesc Rierola, Del “Diari 1918" 1956, de JV Foix , El quadern gris 1966, de Josep Pla, Diari 1952-1960 1969, de Joan…

Fill de Francisco José Orellana, dirigí els diaris barcelonins Diario Mercantil i Diario del Comercio Escriví una Historia popular de la marina de guerra española 1886

Fou un dels fundadors del Partit Sindicalista d’Àngel Pestaña Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona Exiliat el 1939, residí a Mèxic Publicà El marxismo, El sindicalismo, Rebelión del hombre 1948 i La industrialización del espíritu , entre d’altres

Imprimí el periòdic El Tabalet 1847, així com molta literatura popular dialectal colloquis, miracles, etc Collaborà, entre altres diaris, en El Pensamiento de Valencia , El Avisador Valenciano i La Verdad , i és autor d' Idea del lemosín o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas 1846

Secretari de Ramon Cabrera durant la tercera guerra Carlina, collaborà assíduament en diaris i en revistes Escriví nombroses novelles, d’una escassa valor literària, però fou a Impresiones y recuerdos 1909-12, la seva millor obra, on referí detalls interessants per a la història política i literària del s XIX

Fou director i propietari d' El Imparcial i més tard promotor del diari El Sol , portat intellectualment pel seu fill J Ortega y Gasset Els diaris de la seva propietat foren portaestendards de les idees de la Generació del 98 Com a escriptor conreà la novella La cigarra , 1879, el teatre i les narracions de viatges

A Barcelona s’inicià com a redactor en un setmanari estudiantil, i més tard fou collaborador en El Productor , en què firmava amb el pseudònim de “Palmiro” Obert a les noves idees del moment, visqué a Barcelona l’ambient llibertari de la darreria del s XIX Més tard, viatjà per diversos països i s’establí a Nova York Hi reprengué la seva tasca periodística com a collaborador i director d' El Despertar , on hom publicà pamflets a favor de la independència de Cuba El 1895 se n'anà a l’Havana, on prengué contacte amb els partidaris de la causa independentista Retornà a Nova York i es relacionà…

Des del 1841 participà activament en la lluita contra els ocupants turcs Publicà articles en diaris i revistes, alguns creats per ell mateix És autor del primer poema revolucionari en la literatura búlgara Gorski p'tnik ‘El caminant dels boscs’, 1857, poema èpic d’exaltació del moviment d’alliberament nacional, molt popular i d’una gran repercussió en la literatura búlgara