Resultats de la cerca

Esclau, secretari, conseller literari i amic fidel de Ciceró, n'obtingué la llibertat i en publicà nombrosos discursos i cartes És autor d’una Vita Ciceronis i del tractat gramatical De usu atque ratione linguae latinae El seu nom és associat a les notes tironianes , a causa de l’ús que en féu en la transcripció dels discursos de Ciceró, bé que d’altres com Enni el precediren en l’ús taquigràfic

Estudià, vers el 1565, a la Universitat de València, on ensenyà després filosofia, teologia, matemàtiques i astrologia Fou amic i condeixeble del justícia major d’Aragó Martín Bautista de Lanuza Escriví uns Discursos matemáticos

Participà activament en els conflictes polítics de la seva època, sempre en defensa de la llibertat fou partidari de Savonarola, de qui també seguí l’ideari Escriví comèdies, discursos polítics i una Istoria della città di Firenze Traduí Tit Livi

Publicà discursos religiosos i una Memoria histórica de la catástrofe sucedida en el pueblo de Felanitx 1844, i traduí diverses obres d’història del francès al castellà Deixà manuscrites dues peces teatrals en català, Pastorells al naixement i Josep venut per sos germans

Pot manifestar-se de moltes maneres prosa rítmica és aquella que és animada d’una cadència musical semblant a la de la poesia lliure prosa poètica , la que imita els recursos de la poesia o que substancia tant els valors poètics que esdevé, en certa manera, una poesia en prosa prosa lírica , la que s’inspira clarament en el lirisme característica que la defineix essencialment i que resta depurada de qualsevol altre element aliè Amb referència al mode d’escriure-la i a l’estil, hom pot parlar de la prosa assenyalant la seva característica definitòria densa, concisa, etc

Professor de física i matemàtiques, fou capità d’artilleria durant la Segona Guerra Mundial, i fou condemnat a vuit anys per crítiques a l’alt comandament Rehabilitat el 1957, es dedicà a la literatura Les primeres obres ja el situaren entre els millors escriptors del seu temps Odin d’en’ Ivana Denisoviča ‘Un dia a la vida d’Ivan Denissovitx’, 1962, Matrenin dvor ‘La casa de Matriona’, 1963, Dl’a pol’zy d’ela ‘Tot sigui per la causa’, 1963 i els Et'udy i krokhotnye rassakazy ‘Miniatures en prosa’, 1964 Radicalitzà progressivament el seu pensament fins a extrems de religiositat medieval,…

Ensenyà filosofia i lògica a les universitats de Iaşi i Bucarest El 1865 fundà a Iaşi la societat literària Junimea ‘Jovent’ i la revista “Convorbiri Literare” ‘Converses literàries’ Fou diputat i primer ministre La seva obra Discursuri parlamentare ‘Discursos parlamentaris’, 1897-1915 el mostra com un gran orador polític

Fou el més antic dels oradors que l’escola alexandrina considerava clàssics, i la tradició el fa mestre de Tucídides Membre del partit oligàrquic, participà en el govern dels 400 i, en caure aquest, fou ajusticiat Han pervingut dotze dels seus discursos acadèmics, dividits en tetralogies, de paternitat no segura, i tres més en defensa de causes d’homicidi, la seva especialitat

Mestre en arts 1578 i catedràtic de filosofia 1588 Ingressà 1592 a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d' Industria , on llegí sis composicions poètiques en castellà, en general de tema religiós, i vuit discursos També participà amb una composició al certamen poètic dedicat a sant Vicent 1600 Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris 1586