Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
John Dos Passos
John Dos Passos
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor nord-americà.
Net d’emigrants portuguesos, pertanyia a una família benestant i es graduà a Harvard 1916 El 1917 entrà a formar part del cos d’ambulàncies i aquesta experiència bèllica produí One Man's Initiation 1917 i Three Soldiers 1921, novelles arquetípiques de la Generació Perduda Fou corresponsal a Europa i a l’Orient Mitjà, publicà un llibre d’impressions sobre Espanya, Rosinante to the Road Again 1922, i quan tornà a la narrativa abandonà l’individualisme de les seves primeres obres amb una novella collectiva d’ambient urbà, Streets of Night 1923, preludi de Manhattan Transfer 1925, pintura de…
Domingos dos Reis Quita
Literatura
Poeta portuguès.
Fou una figura destacada del moviment representat per l’acadèmia literària Arcádia Lusitana fundada el 1756 Escriví sobretot èglogues i elegies, en les quals és palesa la tradició clàssica de Ribeiro i Camões Les seves Obras poéticas 1766 recullen abundant poesia de circumstàncies Menys encertades són les tragèdies Astarto, Mégara, Hermíone i Inês de Castro
Olavo Braz Martins dos Guimarães Bilac
Literatura
Poeta brasiler.
És considerat el més important poeta simbolista del seu país, malgrat la tensió sentimental pròpia del Romanticisme Cal destacar Poesias 1888, Tarde 1919 i O caçador de esmeraldas 1902
Manuel Ferreira
Literatura
Novel·lista i contista portuguès.
Especialista en literatures africanes Després dels seus dos primers llibres amb temes europeus, conformà tota la seva obra al voltant de la problemàtica africana, sobretot del Cap Verd, on va viure molts anys Professor de literatures africanes a la facultat de lletres de Lisboa i director de la revista Àfrica , la seva obra de ficció va des dels contes de Grei 1944 i Morna 1948, passant per la novella A Casa dos Motas 1956, fins a obres com Morabeza 1958, Hora di bai 1962, Voz de prisão 1971, Terra trazida 1972, i estudis sobre les literatures africanes, com A…
José Martí

José Martí
© Fototeca.cat
Filosofia
Història
Literatura
Periodisme
Política
Polític, escriptor, periodista i orador cubà.
Fill d’un valencià, fou artífex de la independència del seu país A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l’exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions fundà la “Revista Venezolana” i dirigí “Patria”, de Nova York Representà consularment l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano Participà en el desembarcament de Playitas i…
dímetre
Literatura
En mètrica antiga, mesura composta de dos o quatre peus formant dos metres.
alcaic | alcaica
Literatura
Dit del vers grec o llatí format per un espondeu, un iambe i dos dàctils; o bé per dos dàctils i dos troqueus.
sonet
Literatura
Forma estròfica integrada per catorze versos distribuïts en dos quartets inicials i dos tercets finals.
El sonet clàssic, petrarquesc, es caracteritza pel vers emprat —el decasíllab italià—, la combinació de dues rimes consonants als quartets, molt predominantment amb disposició encreuada, A B B A , i la de dues o tres, també consonants, als tercets Pel que fa al discurs poètic, el primer quartet sol contenir una exposició enunciativa, que el segon matisa o completa, mentre que el primer tercet recull, ordena i interpreta les línies conceptuals i emotives provinents dels quartets, i el segon ha d’expressar sintèticament i de mode sorprenent els resultats de l’anàlisi i la seva exposició…
rima
Literatura
Terme de poètica que designa la total o parcial concordança de fonemes entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, i especialment emprada per a obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos.
Feminització de l’occità rim, significà tradicionalment vers i composició rimada Limitada a l’accepció moderna té precedents en certs recursos de la poesia clàssica llatina i ja apareix en himnes cristians del s VIII i en les primeres manifestacions de la poesia romànica Segons el grau de coincidència dels fonemes en els mots afectats, a partir de la darrera vocal accentuada, la rima pot ésser consonant, si aquesta coincidència és perfecta, i assonant, si només es produeix en les vocals la coincidència ha d’ésser necessàriament fonètica, no pas gràfica La consonància ha exigit l’aplicació de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina