Resultats de la cerca

Republicà, s’inicià a Madrid, com a crític radical a la Revista Europea , amb articles publicats en els volums Semblanzas literarias 1879 El seu eclecticisme el portà a la novella, en la qual hom distingeix dues etapes clarament diferenciades per la seva conversió religiosa 1889 Entre les seves obres més conegudes es destaquen El señorito Octavio 1881, Marta y María 1883, La hermana San Sulpicio 1889, La alegría del capitán Ribot 1899, La aldea perdida 1909, etc

Els seus escrits són una conciliació de la religió jueva amb la cultura hellènica, harmonitzades per mitjà de l’art de l’allegoria Rebé influències de l’estoïcisme, del platonisme, de l’aristotelisme i del neopitagorisme, però el seu eclecticisme no pot ésser considerat com a mera compilació Hom en classifica les obres en exposicions catequètiques Quaestiones et Solutiones , comentaris allegòrics al Gènesi Legum allegoriarum, De Cherubim et flammeo gladio De sacrificiis Abelis et Caini, De migratione Abrahami i De somniis , exposicions sobre la legislació mosaica De mundi…

Feu estudis de dret a Cervera i fou membre de la Societat Filosòfica 1815 i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1824 Amb el pseudònim de Lopecio escriví himnes patriòtics i publicà, en collaboració, el drama patriòtic La libertad restaurada 1822 Fou un dels fundadors d’ El Europeo , on desenvolupà una teoria del Romanticisme que propugnava el medievalisme i el cristianisme i, alhora, una actitud conciliadora i cosmopolita, pròpia de l’eclecticisme Exiliat a València per les seves idees polítiques 1824, anà més tard a Madrid, on fou redactor de la Revista Española El 1833 tornà a…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, exercí la carrera d’advocat, especialitzat en dret mercantil Començà publicant traduccions dels clàssics Horaci, Marcial, Anacreont i de poetes romàntics Victor Hugo, Leopardi, Puixkin a La Barretina , Lo Gai Saber  i La Gramalla , amb les quals volia assenyalar el camí del classicisme per a la poesia catalana, que ell mateix exemplificà en els pocs poemes que compongué, especialment a Ardua sentenza 1880, influït per Leopardi i clar exponent de la crisi del Romanticisme La seva activitat crítica, iniciada dins aquest moviment, el feu…

De jove pertangué per la seva ideologia —més sentimental que no política— als cercles literaris liberals d’oposició Zel’onaja Lampa ‘El llum verd’ i Arzamas, que tingueren un paper important en la polèmica literària i lingüística de l’època Aquests anys escriví alguns poemes que motivaren el seu exili al sud Vol’nost ‘La llibertat’, 1817, A Čaadajev 1818, Derevn’a ‘El poble’, 1819, etc Estant al sud compongué els seus poemes romàntics més importants Kavkazskij plennik ‘El presoner del Caucas’, 1822, Bratja razbojniki ‘Els germans bandolers’, 1821-22, editat el 1827, Bakhčisarajskij fontan ‘La…

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…

En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme…

El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…

Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…