Resultats de la cerca

Diputat 1965 i secretari parlamentari del primer ministre, ministre de justícia 1967 i cap del partit liberal el 1968, aquell mateix any fou elegit cap del govern, càrrec per al qual fou reelegit successivament fins a les eleccions del 1979 La victòria del partit liberal a les eleccions del 1980 el portà de nou a la presidència del govern, càrrec des del qual enfortí el poder federal L’any 1984 abandonà voluntàriament el poder Fundador de la revista Cité libre , és autor de diversos llibres i collaborador de premsa

El 1939 fundà el Partido Revolucionario Dominicano, illegal Oposat a la dictadura de Trujillo, visqué durant 24 anys a l’exili, fins que retornà al seu país després de l’assassinat del dictador 1961 Fou elegit president de la República Dominicana 1963 deposat abans d’un any, marxà de l’illa Hi tornà més tard i fou derrotat en les eleccions del 1966 pel conservador Joaquín Balaguer De nou abandonà l’illa fins el 1970 El 1973 creà el Partido de la Liberación Dominicana i el 1974 tornà a ésser derrotat en les eleccions presidencials Pertany, amb Rómulo Betancourt, José…

La seva experiència durant els anys cinquanta com a treballador de l’Australian Broadcasting Commission al poble de Broken Hill alimentà Wake in Fright 1961, un petit clàssic de les lletres del continent austral El 1966 cofundà el Liberal Reform Group per oposar-se a la guerra del Vietnam, però no fou escollit diputat en cap de les dues ocasions que es presentà a les eleccions Guionista de ràdio i televisió, triomfà entre el públic lector amb novelles com Chain of Darkness 1962, Tuna 1967 i Pig 1980, i amb els contes de la trilogia iniciada amb The Killer Koala 1986 Apassionat de la natura,…

El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano  i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…

Membre d’Acció Catalana, de la qual era president 1934, fou elegit regidor de Cultura de Manresa, ciutat en la qual ocupà també altres càrrecs president de la Comissió de Cultura, secretari de l’Escola d’Arts i Oficis, vocal de la Junta de Conservatori i del Consell Local, etc Acusat d’haver pres part en els fets del Sis d’Octubre , fou empresonat, però arran de les eleccions del 1936 tornà al seu càrrec de regidor Poc després es traslladà a viure a Barcelona i, finalment, s’exilià a França 1939-42 Collaborador en diverses publicacions, com La Veu de Catalunya , El Dia , L’Om ,…

Treballà durant més de vint anys a l’empresa privada i residí dos anys a Suïssa, com a executiu d’una multinacional d’assegurances Posteriorment retornà a Catalunya i es dedicà a l’articulisme i a l’assaig polític Ha publicat els llibres Ganivetades suïsses 2007,  Periodisme Permetin La vida i els articles d’Eugeni Xammar 2008, Viatge involuntari a la Catalunya impossible  2009, premi Carles Rahola d’assaig i Un bohemi al cabaret del món Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers  2013  El juny del 2008 fundà l’editorial A Contra Vent, que publica bàsicament assaig i que ha destacat…

Estudià dret i ciències de la informació i ha collaborat en diferents mitjans de comunicació Es donà a conèixer com a poeta a Épica 1974, llibre al qual seguiren Proyecto preliminar para una arqueología de campo 1978, La estancia saqueada 1983 i Derivas 1987, entre altres títols El 1991 recollí el conjunt de la seva poesia a Las ruinas del mundo , i posteriorment ha publicat Para no ir a parte alguna 1994, Olas en la noche 2001 i En el mar de ánforas 2005, entre altres reculls de poesia També ha publicat els volums de prosa Vivir sin ser visto 2000 i Regresar a donde no estuvimos Memorias de…

Fill d’una família benestant, estudià al collegi dels agustins d’El Escorial el 1900 es doctorà en dret a la Universitat de Madrid Fou, per oposició, alt funcionari de la Direcció General de Registres, i exercí els càrrecs de secretari de l’Institut de Dret Comparat i de secretari de l’Ateneu de Madrid 1913-19, del qual fou elegit president el 1930 El 1911, una beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis li permeté de realitzar el seu primer viatge a França, la vida política i intellectual de la qual arribà a conèixer profundament, cosa palesa ja en el seu primer llibre Estudios de política…

De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista El Gladiador i collaborà a El Criterio i El Palleter , que editava el seu oncle, Gaspar Thous i Orts Treballà després a El Correo Valenciano i El Correo 1899-1910 Fundà i dirigí la revista literària El Guante Blanco 1912-18 i el setmanari taurí El Sobaquillo Dirigí La Correspondencia de Valencia , feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat en diferents eleccions municipals Per al teatre escriví comèdies i sarsueles, tant en català com en castellà, i algunes de bilingües una part de…

Amb els estudis de batxillerat inacabats, es traslladà amb la família a Madrid 1917, on, atret per la pintura, féu diverses exposicions A partir dels 19 anys, però, s’anà decantant, cada cop més, per la poesia i acabà per abandonar la pintura Amb Marinero en tierra 1925, format en part per poemes publicats a revistes literàries, obtingué el Premi Nacional de Literatura i inicià una lírica de poesia popular molt reelaborada, amb influència de Juan Ramón Jiménez, que comprèn La amante 1926 i El alba del alhelí 1927 Amb Cal y Canto 1929 participà en els afanys neogongoristes de la seva generació…