Resultats de la cerca

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta , lament amorós…

De família terratinent, però empobrida per les confiscacions d’Octavià l’any 41 aC, estudià a Roma, on conegué, de jovenet, la seva amant, que ell anomena Cíntia en els seus poemes el seu nom autèntic era, probablement, Hòstia Amic d’Ovidi, es dedicà a la creació poètica des de bon principi i fou dels protegits de Mecenes Dels quatre llibres d' Elegies , en estrofes dístiques traduïdes al català per Joaquim Balcells i Joan Mínguez 1925, el primer Cynthia Monobiblos és de l’any 28 aC i especialment dedicat al seu amor per Cíntia, tal com el segon i part del tercer, escrits entre els anys 27…

Es tenen molt poques notícies de la seva vida Sembla que pertanyia a l’aristocràcia i que, en arribar al poder la classe burgesa, es dedicà a escriure un llibre d’elegies, adreçades al seu amic Cirnus, al qual volia inculcar els principis i l’ideal aristocràtics contra la nova classe que havia assolit el poder Se li ha atribuït un recull de poemes —dividit en dos llibres i format per mil quatre-cents versos—, que palesen un fort ressentiment i que recorden els versos de Soló, Mimnerm i Tirteu ja que, en ocasions, són recollits literalment Això ha fet pensar que l’obra de Teognis era, en…

La seva família visqué prop de Palestrina i pertanyia a l’orde dels cavallers Sembla que fou educat acuradament, i des de l’any 31 aC estigué molt unit al famós Marc Valeri Messala Corví Formà part del seu selecte cercle literari i l’acompanyà a la Gàllia i a l’Orient Des de l’any 29 aC, malalt a Corciva, es dedicà a la poesia Cantà Dèlia pseudònim de Plània, segons Apuleu, Glicera i l’amor d’un amic, Marat els poemes formen el llibre I del corpus conservat En el llibre II mutilat cantà una altra amiga, Nèmesi, i la glòria de Messala El llibre III conté versos de diferents poetes del seu…

D’origen probablement milesi hom creu que no és autèntica la llegenda segons la qual els atenesos, en veure'l coix i deforme, el cediren als espartans perquè fos llur capità, escriví l' Eunomia , un tractat sobre el bon govern, referint-se naturalment a les institucions espartanes La seva glòria són, però, les ‘Uποθῆκαι ‘Exhortacions’ i els Εμβατῆρια ‘Cants de marxa’, en ritmes anapèstics, amb els quals encoratjava els lacedemonis durant les guerres messèniques Recollits pels gramàtics alexandrins, els escassos fragments que han pervingut dels seus poemes mostren un llenguatge, com el de…

Les seves obres, escrites en metres dactílics, de les quals solament resta una elegia sencera i algun fragment, són incitacions al valor militar

El terme és emprat, sobretot, per a designar dos tipus de versos diferents el pentàmetre eòlic i l' elegíac El primer —que hom troba a Safo— té l’esquema &ksb&ksb&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆&esb̆̆, resultat d’una base eòlica disillàbica més quatre dàctils El pentàmetre elegíac o pentàmetre és el vers per excellència de l’elegia i de l’epigrama i, juntament amb l’hexàmetre, constitueix el dístic Té com a esquema &esb̆̆&esb̆̆&esb// &esb̆̆&esb̆̆&ksbi consta de dos hemiepes masculins separats per una dièresi, bé que el seu ús resta…

Molt influït pel Romanticisme literari anglès i polonès, aviat abandonà el gènere historicopatriòtic i elegíac, i conreà poesia romàntica metafísica i còsmica Máj ‘Maig’, 1836, poema liricoèpic, molt personal en el tractament i l’estil, és considerada la seva obra mestra Escriví, també, Kat ‘El botxí’, 1832, Marinka 1834 i Cikáni ‘Els gitanos’, 1835, la seva millor novella, on esclaten les passions i la fatalitat Hom edità les seves cartes i els seus diaris — Dílo Karla Hynka Máchy 1950—, de prosa colloquial, plena de somnis i fantasies

Llicenciat en filosofia i lletres 1959, des del 1965 fou catedràtic de llengua i literatura castellanes en diversos instituts de l’Estat espanyol Publicà reculls de poemes de to elegíac i existencial Hombre naciente 1955, Profecías del agua 1958, premi Adonais 1957, Como si hubiera muerto un niño 1961, premi Boscán 1960, Estar contigo 1973, premi Juan Ramón Jiménez 1974,   En la noche, Màlaga 1976, Primer y último oficio 1979, Premio Nacional de literatura 1980, a més d’algunes antologies Memorial de la noche , 1976 Las invisibles redes , 1989

Un dels principals collaboradors de la revista Nyugat , de jove fou influït per Baudelaire i els simbolistes francesos, dels quals adoptà temes i actituds Escriví una poesia caracteritzada pel domini segur de la forma, pel to elegíac i per un profund humanisme Publicà els reculls Hajnali szerenád ‘Serenata a l’alba’, 1913, Lomha gályán ‘Sobre la calmosa galera’, 1917, Az öröm illan ‘Fuig la joia’, 1922, Lélektől léleig ‘De l’ànima de l’ànima’, 1928 i Összes versei ‘Totes les poesies’, 1923 Excellí també com a crític literari i com a traductor entre altres, de Baudelaire, Verlaine…