Resultats de la cerca

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta ,…

Autor d’elegies i d’un llarg poema èpic, Tebaida La seva erudició el féu molt estimat per l’escola alexandrina, de la qual és considerat antecedent

Fou autor de poemes religiosos, de guerra i d’elegies, en els quals, seguint la tradició bàrdica, utilitzà un llenguatge deliberadament arcaic Li han estat atribuïts uns 50 poemes

Competí amb Píndar en certàmens poètics Típic exponent de la poesia dòrica, fou valorada per l’hellenisme i Ovidi posà aquest nom a la protagonista de les seves elegies amoroses

Coneguda amb el sobrenom d' al-Ḥansǟ’ ‘la del nas arromangat’ Es convertí a l’islam després de la batalla de Badr 624 És autora de sentides elegies dedicades a diverses desgràcies que sofrí

Exercí la docència a Alexandria i a Cos Escriví obres d’erudició en prosa, elegies amoroses, dedicades a una tal Bitis, fragments de dues poesies, dedicades, respectivament, a Demèter i a Hermes, i epigrames Influí sobre Properci

Residí a Roma del 1506 al 1543, i, a causa de la vida dissoluta que menà, contragué una malaltia greu Ultra en les obres escrites en italià La nimfa Tiberina , fou elegantíssim en l’ús del llatí, llengua que emprà en les seves elegies polítiques, religioses i amoroses

Prengué part en la campanya d’Itàlia 1859 Conegut com a narrador i poeta líric, la seva obra es caracteritza pel to melangiós i pessimista cal destacar-ne Novellen aus Österreich ‘Contes d’Àustria’, 1877 i els seus poemes Wiener Elegien ‘Elegies vieneses’, 1893 Menys interessant és, potser, la seva obra dramàtica

Fou una figura destacada del moviment representat per l’acadèmia literària Arcádia Lusitana fundada el 1756 Escriví sobretot èglogues i elegies, en les quals és palesa la tradició clàssica de Ribeiro i Camões Les seves Obras poéticas 1766 recullen abundant poesia de circumstàncies Menys encertades són les tragèdies Astarto, Mégara, Hermíone i Inês de Castro

Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc