Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
elogi
Literatura
Discurs en lloança d’una persona viva o difunta (panegíric) o bé d’objectes o conceptes abstractes.
A Grècia i a Roma, era una inscripció fúnebre redactada en metres diversos hexàmetres, dístics elegíacs Es destaquen els dels Escipions, de Plaute i d’Enni Més tard fou un pretext per a fer exercicis retòrics brillants i també certs escrits importants elogi de l’amor al Banquet de Plató A causa del seu càracter solemne i ampullós se'n produïren de seguida paròdies burlesques, molt imitades posteriorment La variant més estesa de l’elogi fou la fúnebre Elogi fúnebre dels atenesos, de Tucídides Conreat a Roma, amb el cristianisme adoptà, juntament amb el…
necrologia
Literatura
Article o discurs breu, escrit o pronunciat en elogi d’una personalitat difunta.
panegíric
Literatura
Religió
Discurs de caràcter persuasiu i encomiàstic en lloança d’una persona il·lustre, d’una ciutat o d’una institució de renom.
Semblant a l’epitafi, l’elogi i l’encomi, el panegíric es desenvolupa com a gènere en la literatura clàssica al segle V aC, a partir de la sofística Gòrgies En són exemples clàssics l' Olímpic de Lísies i el Panegíric i el Panatenaic d’Isòcrates La literatura catalana dels segle XIII al XVI conservà el primitiu caràcter líric de l’elogi usat com a panegíric en la poesia cortesana de Cerverí de Girona, Andreu Febrer, Lleonard de Sors, Joan Fogassot, Pere Torroella o Romeu Llull Entre els humanistes destaca l' Apologeticon Panegyricon 1550 de Joan Baptista Anyes en…
maldit
Literatura
En la poètica trobadoresca, composició que escarneix o satiritza un tipus social o una classe social determinats (les dones, la burgesia, els juristes, etc).
Com a exemple conegut, en la literatura catalana cal citar el Maldit bendit de Cerverí de Girona 1271, que conté una part misògina i una altra d’elogi de les dones
Abū-l-Walīd al-Šaqundī
Literatura
Escriptor àrab andalusí.
És autor de la Risāla fī faḍl al-Andalus ‘Elogi de l’islam andalusí’, on pretén de posar en relleu la qualitat superior de la poesia andalusina enfront de la dels almohades
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn Ġālib al-Ruṣāfī
Literatura
Poeta andalusí.
Panegirista del califa almohade ‘Abd al-Mu'min, visqué allunyat de la terra natal, a la qual dedicà nostàlgics poemes És autor de composicions bàquiques i amoroses, recollides en un divan, i d’una maqāma en elogi del càlam Maqāma fī waṣf al-qalam
Comunicació Literària
Literatura
Societat literària de Barcelona que subsistí durant nou o deu anys a la fi del sXVIII, formada per personatges poc coneguts, com el prevere Simó Pla, els doctors Miquel Pla i Josep Puiggarí, Josep Barberí, Joan Ignasi Savall, l’impressor Francesc Surià i Burgada, el farmacèutic Josep Antoni Savall i Valldejuli i el metge i poeta Ignasi Ferreres, el qual hi llegí una Apologia de l’idioma català
, composta no més tard del maig de 1796.
L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l' Apologia , i el fet que cap dels membres de la societat no ho era de l’Acadèmia de Bones Lletres fan presumir que hi havia alguna oposició amb els d’aquesta
Maçaners
Literatura
Poeta català; sembla que era apotecari a Tarragona.
El manuscrit Curiositat Catalana recull set poemes seus dos sonets —un dels quals, O tu que de Cervera a Barcelona , elogi de Vicent Garcia, hom atribuí normalment a aquest i també a Joan de Boixadors—, quatre dècimes i un romanç, i se'n coneixen dos més, també manuscrits Fou citat per Vicent Garcia i molt elogiat per Baptista Mirambell
Joan Caçador
Filosofia
Literatura
Humanista i autor dramàtic.
Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer
,
Yĕhudà ben Šelomó al-Ḥarizí
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Judaisme
Traductor i escriptor jueu, el prosista més notable de la literatura hebrea medieval.
Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida