Resultats de la cerca

Fou professor de quadrivi a Salamanca i probablement també a Saragossa L’any 1492 emigrà a Portugal, on fou astrònom i cronista dels reis Joan II i Manuel Expulsats també els jueus de Portugal, emigrà a Turquia i s’establí finalment a Damasc La seva obra històrica Séfer ha-yuḥasin ‘Llibre de les genealogies’, impresa a Constantinoble el 1566 i traduïda al llatí el 1587, comprèn les biografies dels savis jueus des de l’època dels tannaïtes i és, alhora, una síntesi d’història universal des de la creació fins al segle XV És autor de diverses obres astronòmiques en hebreu i aljamia, tals com…

Emigrà a Itàlia el 1767 És autor del poema heroic De Deo Deoque Homine 1769, reeditat i traduït diverses vegades, i d’altres poemes de tema americà

Emigrà al Brasil 1921, on exercí el periodisme i publicà la seva obra fonamental, ' Ala bisāṭ al-rīḥ 1929 Adaptà a l’àrab diverses poesies de Villaespesa, que traduí al castellà una part de la seva obra

Fou un dels representants, dins el Romanticisme polonès, de l’anomenada escola ucraïnesa Conreà la poesia religiosa i èpica, però excellí sobretot en la lírica Destaquen els poemes inspirats en tradicions populars de la seva terra nadiua El 1831 emigrà a França

A conseqüència dels avalots que sofriren les aljames dels regnes cristians hispànics el 1391 emigrà a Portugal, on escriví 1415 Iggéret musar “Epístola de l’amonestació”, obra de caràcter moral en la qual critica el relaxament de costums que havia assolit el judaisme peninsular

Professor 1927-34 a l’institut d’estudis jueus de Varsòvia, emigrà a Israel Premi Bialik i membre de l’Acadèmia de la Llengua Hebraica, traduí Goethe i és autor de drames en vers i de diverses colleccions de poemes Širim , 1903, Ben ha-Harabot , 1930

Màxim representant del simbolisme realista rus, defensà la reconstrucció de la realitat a través de la descoberta dels símbols Rector de la Universitat de Bakú, emigrà a Itàlia 1924 i es convertí al catolicisme Escriví Rimskije sonety ‘Sonets romans’, 1925 i Svet vecěrnyj ‘Llum de tarda’, 1914-44

Demòcrata i nacionalista, cantà l’alliberament del seu poble No conforme amb l’experiència socialista soviètica, emigrà el 1919 Dominen en la seva obra els temes populars nacionals ucraïnesos Alguns dels seus poemes han estat incorporats al cançoner popular ucraïnès Obres Poeziï ‘Versos’, 1901, 1911, Čužinoju ‘En terra estranya’, 1920

Des del 1908 fou redactor i collaborador de la revista humorística Satirikon , de tendència liberal i, desapareguda aquesta, de Novij Satirikon , fundada pels bolxevics Emigrà a París després de la revolució del 1917 Satiritzà la vida burgesa amb un humor festiu que contrasta amb l’amarguesa habitual de l’humor rus

Un dels màxims representants de la literatura decadent, tractà temes escabrosos assenyaladament a la novella Sanin 1907, que tingué molta difusió a Europa, i en la qual creà una atmosfera de perversió i nihilisme cínic El 1917 emigrà a Varsòvia, on, amb Filosofov, dirigí la revista contrarevolucionària Za svobodu ‘Per la llibertat’