Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
pseudònim
Literatura
Nom fals emprat per un autor en lloc del seu.
L’ús del pseudònim, als Països Catalans, cristallitzà sobretot al s XVII amb el Rector de Vallfogona Vicenç Garcia i els imitadors el Rector de Bellesguard J B Gualbes, el Rector dels Banys Joaquim Vives, el Rector de Pitalluga Manuel Vega, i altres També fou propi d’alguns erudits illustrats emprar diversos pseudònims Gregori Maians, per exemple, n'emprà almenys set i Antoni de Capmany cinc Alguns pseudònims arribaren a ocultar el nom real, com Alí Bei Domènec Badia Al s XIX proliferaren els de ressonàncies medievals o trobadoresques per influència del Romanticisme l’iniciador fou el poeta…
literatura samaritana
Literatura
Literatura conreada pels samaritans en les diverses llengües que han emprat al llarg dels segles.
L’hebraic fou la llengua del famós Pentateuc samarità, obra dels s XI-XIV, però que ells consideren del temps de la conquesta de Canaan s XIII aC i que serveix de llengua litúrgica Tingué una revifalla literària al s XIV Ya'acob ben Ismael, Pinḥas ben Yosef, Ele'azar i Abiša i una altra al s XIX En arameu samarità foren escrits el Targum samarità targum del s IV i la majoria de composicions exegètiques i litúrgiques, com el Memar Malḳhah i el Defter , llibre principal de la litúrgia samaritana, moltes de les oracions del qual són obra d’'Amram Dara s IV També hi foren escrites algunes obres…
waka
Literatura
Poesia japonesa escrita en japonès, per a distingir-la de la poesia xinesa o de la poesia japonesa escrita en xinès.
El terme és aplicat normalment a un tipus de poema breu molt emprat des del s VI fins al XIV, que pot tenir diverses formes chōka, sedōka , etc És emprat sovint com a sinònim de tanka
trímetre
Literatura
En la mètrica clàssica, vers format per tres peus mètrics.
El més emprat fou el trímetre iàmbic i el trímetre trocaic
miscel·lània
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Llibre que conté escrits de temàtica diversa pertanyents a un sol autor o a diversos autors.
El terme sembla que fou emprat per primera vegada per APoliziano com a títol d’un recull seu d’escrits filològics, el 1489
dàctil
Literatura
Peu de la mètrica grega i llatina que consta d’una síl·laba llarga i dues de breus (— ̆̆).
El seu ritme és descendent Fou emprat en l’epopeia, la poesia religiosa oracles i la lírica coral, sovint combinat amb l' espondeu
madraša
Literatura
Cristianisme
Himne doctrinal estròfic, de metre variat, amb un refrany que es repeteix després de cada estrofa.
Iniciat per Bardesanes s II-III, aquest gènere poètic fou difós sobretot per Efrem de Nísibis s IV i és emprat en l’ofici diví de tradició siríaca Influí molt en el kontàkion bizantí
vers blanc
Literatura
Dit del vers d’una composició poètica mancada de rima.
Utilitzat a Itàlia durant el Renaixement verso sciolto, a imitació de la mètrica clàssica, quantitativa, es desenvolupà principalment en la poesia èpica i dramàtica anglesa En la literatura catalana dels ss XV i XVI fou emprat, per influència italiana, en el vers anomenat estramp
Taliesin
Literatura
Poeta gal·lès.
Pertanyent als Cynfeirdd bards primitius, cantà l’edat heroicoguerrera de Galles i elogià el rei Cynan Garwyn i el príncep Urien Rheged La seva poesia dramàtica mostra que el gallès era emprat com a mitjà artístic en aquesta etapa primerenca de la seva història lingüística
monòleg interior
Literatura
Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d’una forma directa allò que s’agita en el subconscient d’un personatge, o allò que, d’una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.
És un procediment que, bé que hom pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat emprat sobretot pels narradors contemporanis es manifesta i aconsegueix la realització màxima a l’obra de Joyce, en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana