Resultats de la cerca

Tot i que solen ésser adreçades formalment a una persona o persones particulars, reals i imaginàries, les epístoles han estat escrites generalment amb la intenció de difondre-les més àmpliament, i tenen un interès general a causa dels temes que tracten L’epístola de contingut literari fou conreada a partir d’Horaci Epistola ad Pisones Cal citar, per la importància de llur contingut, les de Ciceró, d’interès per les notícies contemporànies que donen i per llur contingut ideològic, les del Nou Testament Epístoles, les de Francesco Petrarca, document literari important per a la…

Gènere liriconarratiu d’origen occità o francès, correntment escrit en versos apariats Els seus components temàtics solen ésser salutació a la dama, elogi de la seva bellesa física i moral, confessió amorosa i petició de correspondència l’argumentació pot ésser illustrada amb exemples de casuística cortesa i àdhuc amb petits contes allegòrics i sentimentals A Catalunya hom pot esmentar els dos saluts del trobador Amanieu de Sescars 1278, ~1290, els anònims titulats Lletra amorosa 1395, Precs d’amor, Requesta que féu un frare a una monja , en codolada, l’important Salut d’amor o…

Fill, segurament, d’un argenter i de formació humanística escassa, la seva primera obra, no publicada, fou Diálogo espiritual ~1548, que dedicà a Joan III de Portugal El 1548 residia a la cort de Castella i era cantor de la capella de la infanta Maria, germana de Felip II, a qui dedicà l' Exposición moral sobre el salmo LXXXVI 1548, escrit en prosa i vers Tornà a Portugal, on, entre el 1552 i el 1554, escriví l' Epístola a Sa de Miranda , i el 1554, residint de nou a Castella, publicà a Anvers Las obras de Jorge Montemayor, repartidas en dos libros , obra més coneguda com a…

Fidel al judaisme durant el pogrom de 1391, es convertí al cristianisme el 1414 amb el nom de Francesc de Sant Jordi, i escriví una epístola polèmica circular adreçada a diversos jueus, invitant-los a seguir el seu exemple de conversió

A conseqüència dels avalots que sofriren les aljames dels regnes cristians hispànics el 1391 emigrà a Portugal, on escriví 1415 Iggéret musar “Epístola de l’amonestació”, obra de caràcter moral en la qual critica el relaxament de costums que havia assolit el judaisme peninsular

És autor de l’epístola en vers Llàgrimes del Khorāsān, gènere poc freqüent en la literatura persa, motivada pel fet que Sanǧar caigué presoner de les tribus turques de Guzz Bé que poc menys que desconegut a Occident, és considerat el millor panegirista de la literatura persa

Autora de les peces dramàtiques avantguardistes Comunicação 1959, O Homúnculo 1964 i A Pécora 1983 i nombrosos reculls de poemes Cântico do país emerso 1960, O Vinho e a Lira 1966, Epístola aos iamitas 1976 O dilúvio e a pomba 1979, O armisticio 1985 i Sonetos Romanticos 1990 Fou diputada pel partit socialista

Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas 1634 Partidari que els…

Visqué durant més de quaranta anys a les contrades desèrtiques de la comarca d’El Bierzo, després d’una joventut dissoluta Sofrí persecució per part d’alguns monjos, però la seva innocència fou finalment reconeguda El seu escrit més important és l' Epistola beatissimae Egeriae laude , perquè serví per a la identificació de la pelegrina i escriptora Egèria

Cec des de la infància, estudià a Bàssora i a Bagdad És autor de diverses colleccions de poemes Siqṭ al-zand, Luzūm mā lā yalzam i epístoles, la més notable de les quals Risālat al-gufrān , ‘Epístola del perdó’ descriu un viatge al cel i a l’infern a l’estil de la Divina Comèdia Tractà, sobretot, temes filosòfics, sovint plens d’escepticisme