Resultats de la cerca

Funcionari de l’administració, formà part de la resistència grega i fou condemnat a mort pels alemanys Alt funcionari de l' OIT , recorregué els països del Tercer Món Un dels millors escriptors grecs de la seva generació publicà, entre altres obres, L’error 1965, Es busca esperança 1990 i M'hi nego 1998

Durant la Primera Guerra Mundial fou internat, per error, al camp de detenció de la Ferté-Macé Aquesta peripècia li serví per a escriure la novella The Enormous Room ‘La cambra immensa’, 1922 Aquell mateix any publicà el primer llibre de poemes, Tulips and Chimneys , influït, com tots els seus, per les experiències dadaistes, però adaptades a una mentalitat ordenada i irònica Entre els seus llibres cal remarcar Is Five 1926, Vi Va 1931, No Thanks 1935, 1×1 1944 i Χαίρε 1950, en tots els quals es mostra preocupat per l’amor i per la mort i, formalment, per una consecució plàstica…

Fou el màxim representant de l' escola formalista russa Publicà nombrosos estudis sobre teoria literària, com Voskresěenije slova ‘La resurrecció de la paraula’, 1914, Potebnja 1916, Tristan Šendi Sterna i teorija romana ‘Tristan Shandy de Stern i la teoria de la novella’, 1921 Pròxim a l’avantguarda russa, participà en polèmiques amb V Majakovskij, O Brik, N Gabo, JN Tynjanov i altres, i influí també en el nou cinema soviètic Els anys trenta fou obligat a retractar-se de les seves idees anteriors Pamjatnik naučnoj osibke ‘Monument a un error científic’, 1930 Altres obres són…

Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida 1984, el 1989 hi obtingué el doctorat Ha desenvolupat la carrera acadèmica en aquesta institució, on és professora titular de teoria literària, amb un parèntesi a la universitat d’Essex en 1995-96 Estudiosa de l’obra de Gabriel Ferrater , n’ha publicat els estudis La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Xavier Macià, premi Josep Vallverdú 1984  Gabriel Ferrater Teoria dels cossos 1991, i Gabriel Ferrater recepció i contradicció 1997 Amb Jordi Cornudella és autora de l’ Àlbum Ferrater 1992  En l’àmbit de la crítica i els estudis…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 i en periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya 2001, feu estudis de política internacional al Birbeck College de Londres 2007 i de comunicació empresarial a ESADE 2008 Doctorat en història per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi  Josep Tarradellas 1899-1936 Dels orígens a la Guerra Civil  2012 Collabora en publicacions periòdiques Sàpiens , Descobrir , El País , Ara , etc i en programes de ràdio i televisió com a historiador i comentarista polític És autor d’articles sobre nacionalisme i separatisme…

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili, centra la seva recerca en la literatura dels segles XIX i XX i en l’estudi de la mitologia i la simbologia nacionals En el primer camp s’ha especialitzat en l’estudi de l’obra d’escriptors del Camp de Tarragona, amb una especial atenció pel grup modernista de Reus Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus , 1984 el capítol “La literatura”, dins Història general de Reus , 2003 Modernistes i contemporanis , 2004 i, pel que fa als…

Se separaren del moviment popular dels trobaires , que consideraven caòtic Creada el 1854, a la vora del Roine, la integraven Frederic Mistral , Josèp Romanilha i Teodòr Aubanèl El seu nom fou una invenció de Mistral, que aplicà el sufix occità - itge a una paraula misteriosa, felibre, que potser no és més que un error de transmissió dins una oració popular, la seqüència sèt felibres de la lei es pot interpretar clarament com sefer libre de la lei Els felibres eren burgesos, intellectuals i ruralistes, i els trobaires, obrers i urbans El felibritge té quatre períodes essencials…

A causa de la inestabilitat del país, la literatura no assolí unes condicions favorables fins que Albània esdevingué un estat independent el 1912 Ultra la manca d’autonomia nacional, els obstacles principals, que dificultaren una continuïtat efectiva entre els primers documents conservats dels segles XV i XVI i els congressos de Monastir, l’actual Bitola 1908, i d’Elbasan 1910, en què hom adoptà l’alfabet llatí per a la llengua oficial, foren la situació precària de la llengua, sense unificar i comprimida per les llengües veïnes l’hostilitat dels dominadors turcs a permetre l’ensenyament de l…