Resultats de la cerca

Fill de l’escriptor i erudit  Lluís Cebrian i Mezquita  i germà de l’escriptor  Santiago Cebrian i Ibor   Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial Fou un dels redactors de la Declaració Valencianista 1918 i 1932 Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir, i Mujeres célebres valencianas

Fill de l’escriptor i erudit Lluís Cebrian i Mezquita i germà de l’escriptor  Lluís Cebrian i Ibor  Pertangué a Lo Rat Penat, de València, i conreà un tipus de poesia a la manera de Llorente, particularment de temàtica patriòtica  Participà en l’organització de la I Assemblea Regionalista valenciana 1907 i fou secretari de València Nova i president de la Joventut Valencianista 1914-1921 És autor de l’himne valencianista Vent de Ponent , publicat inicialment a La Veu de la Plana 1916, dels poemes Anacreòntica 1900 i Pàtria i entre els seus treballs d’investigació destaca l’obra…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis d’art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’Església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li…

Director del museu de Pontevedra, del qual fou cofundador, així com del Seminario de Estudos Galegos 1923 Són importants els seus estudis sobre lírica galaicoportuguesa i literatura portuguesa del segle d’or Camões , 1954 Són obres seves Cancioneiriño 1932, Cancionero musical de Galicia 1942, El libro de Santiago 1948, La artesanía en Galicia 1953, la biografia El arzobispo Lago González 1967, Historias de Compostela 1970, Baldaquinos gallegos 1987, amb JRamón y Fernández-Oxea, i Fray Martín Sarmiento 1695-1772 1994 i els reculls d’assaigs sobre literatura i història gallegues Adral 1971,…

Humanista i erudit, s’adherí al Felibritge i després se'n separà És autor d’un llibre de poemes, La Bresco ‘La bresca’, 1864, i influí Mistral

Collaborà en la revista “Acció Valenciana” 1930-31 i publicà fins el 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novella El cavaller del dubte 1933 Posteriorment es dedicà a l’erudició literària Las fiestas valencianas y su expresión poética , 1949 reedicions de Gaspar Aguilar i Jorge Montemayor i traduí al castellà obres de TS Eliot

Fou autor de comèdies, autos i tragèdies bíbliques, avui perdudes, de Los veinte triumphos 1530, història en vers de vint ducs espanyols, i de Portante de casas nobles i Jardín del alma cristiana 1552 Traduí i completà De turcorum rebus historia , de Paulus Jovius Palinodia de la nephanda y fiera nación de los turcos, 1547

Collaborà en diaris i revistes literàries de Madrid La Lectura , La Pluma La seva obra crítica estudia les arts plàstiques i la literatura Traduí Montaigne, Francis Jammes, Verlaine, etc La seva poesia, sempre mediocre, es mantingué dins el Modernisme fins el 1928, que Epigramas Americanos obre una segona època, fortament influïda per l’obra de Whitman Traduí poetes catalans, i tingué una gran amistat amb López-Picó i J Carner, el qual, en morir ell, li dedicà un poema

Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927, Castillos de España 1932, Datos para la historia de Játiva 1933-35,…