Resultats de la cerca

El 1940 s’installà als EUA on exercí com a professor de literatura La seva poesia és influïda per la de Juan Ramón Jiménez i entre la seva obra es destaca 32 poemes breves 1927, Trópico 1930, Cuatro poemas 1940, Antología poética 1956, Antología penúltima 1970, etc Compilà diverses antologies Cien de las mejores poesías españolas 1965, La poesía hispanoamericana desde el modernismo 1968, etc El 1992 publicà la seva darrera obra Hasta luego

A 14 anys es traslladà a la ciutat andalusa de Granada, on es llicencià en filologia hispànica El 1999 es donà a conèixer amb la novella Bariloche , finalista del premi Herralde, seguida de La vida en las ventanas 2002, Una vez Argentina 2003, de nou finalista de l’Herralde i El viajero del siglo 2009, amb la qual aconseguí els premis Alfaguara, Tormenta i de la Crítica espanyola A més, és autor dels reculls de contes El que espera 2000, El último minuto 2001, Alumbramiento 2006 i Hacerse el muerto 2011, i dels poemaris Métodos de la noche 1998, El tobogán 2002, premi Hiperión,…

Bé que conreà la poesia a la seva joventut i els darrers anys de la seva vida, és conegut sobretot per la novella María 1867, obra capdavantera de la narrativa romàntica llatinoamericana

Portà una vida aventurera lluità al costat de Franco a la Guerra Civil Espanyola i dels aliats a la Segona Guerra Mundial Entre els seus llibres de poemes, de to retòric i intenció satírica, destaca Adamastor 1930, Flowering Reeds 1933 i Talking Bronco 1946

Participà en la frustrada reconquesta d’Alger 1775, en la campanya contra Gibraltar 1780 i en la guerra espanyola contra la república francesa 1794 Publicà obres de tècnica militar, el poema El triunfo de la verdad 1796 i les tragèdies Guzmán 1780 i Pelayo 1780

Fill d’una família humil, estudià el batxillerat en un centre religiós i cursà, sense acabar-los, periodisme i filosofia a Madrid Després d’una estada a París, fou redactor, collaborador i periodista per a diversos mitjans Signo , Ya i corresponsal de l’Agencia Colpisa Posteriorment fou corresponsal del diari Informaciones  a l’Amèrica del Sud De nou a l’Estat espanyol, s’especialitzà en publicacions de viatges i collaborà regularment en programes televisius Fou també president de la Sociedad Geográfica Española Com a escriptor, es donà a conèixer amb la novella Las corrupciones 1966, premi…

Vinculat de primer al poetisme formalístic, en els reculls Sepie 1927 i Kohout plaší smrt ‘El gall espanta la mort’, 1930 evolucionà envers els temes socials — Dokořan ‘De bat a bat’, 1936, dedicat a la Guerra Civil Espanyola— i polítics — Barikáda 1945 i A co ‘I què', 1957

La seva obra, dins un estil realista tradicional, tracta dels diferents aspectes de la problemàtica social espanyola Los olvidados 1957, Los clarines del miedo 1958, Hemos perdido el sol 1964, Las últimas banderas 1967, El hombre que volvió del paraíso 1979, etc Algunes de les seves obres han estat portades al cinema

Membre del Partit Comunista, viatjà per Rússia, lluità a la guerra espanyola de 1936-39 i fou afusellat pels ústaixes Fundà la revista literària Zaštita Čovjeka 1928 i escriví una obra literària extensa i variada, d’intenció clarament política i social Cal destacar-ne Stihovi ‘Poemes’, 1919 i la novella Slatan Mladič ‘El jove d’or’, 1928

Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de pensament…