Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Maria-Lourdes Soler i Marcet
Literatura
Poetessa i assagista.
Estudià Filosofia i Lletres i s’especialitzà en Filologia Moderna S’ha dedicat, sobretot, a l’estudi de les relacions entre la cultura alemanya i la catalana, sobre les quals ha publicat els assaigs Si Goethe fos català i altres assaigs 1996, Alemanya-lieder , Contes catalans moderns = Moderne katalanische Erzählungen eine original sprachige Textauswahl 1939-87 1992 Ha collaborat en revistes especialitzades com Reduccions i Revista de Catalunya , i en colloquis sobre literatura i llengua També ha escrit poesia Minorisa aeterna 1990, Les Bases Pinacoteca poètica d’estampes d’una…
Jordi Cornudella i Martorell
Literatura
Poeta, traductor i crític.
La seva obra poètica, elegant i irònica, realista i formalista, consta de dos reculls Felí encès 1985 i El germà de Catul i més coses 1997, amb el qual guanyà el premi de la Crítica Com a estudiós i crític, cal destacar els seus treballs Nabí, de Josep Carner 1986, Àlbum Ferrater 1992, en collaboració amb Núria Perpinyà, i la seva edició de l' Obra Completa de JV Foix És autor de dues antologies especialitzades Gabriel Ferrater vers i prosa 1988 i Maleïdes les guerres 2003, premi Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica 2004, que reuneix un centenar de poemes d’autors de…
,
Antoni Serrà i Campins
Literatura
Filòleg i historiador de la literatura.
Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, el 1977 es doctorà en literatures hispàniques a la University of Alberta del Canadà, país on fou professor de llengua i literatura espanyoles entre el 1976 i el 1977 El 1985 es doctorà en filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i en fou professor entre els anys 1986 i 1992 Des del 1992 fins al 2002 fou professor titular de filologia catalana a la Universitat de Girona, i, des del 2003, catedràtic emèrit Especialitzat en l’estudi del teatre, ha publicat Entremesos mallorquins del segle XVIII 1971, El teatre…
,
Joan Mas i Vives
Literatura
Filòleg i crític literari.
Des del 1993 és catedràtic de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears UIB i des del 1999 ocupa el càrrec de director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Especialista en teatre i en poesia contemporània, ha participat en nombroses edicions — Vigilant despertador , de Miquel Fernando de la Cárcel 1988, o Poemes inicials , de Marià Aguiló 1990— i edicions crítiques — Obra poètica , de Tomàs Aguiló i Forteza 1993, o Poesies , de Josep Togores i Sanglada 1995— Ha collaborat amb Joana M Matas i Antoni Mut en l’edició facsímil, transcripció i comentaris del…
,
Margalida Pons i Jaume
Literatura
Poeta, crítica literària i historiadora de la literatura.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1993 amb la tesi Els poetes insulars de postguerra És autora dels poemaris Sis bronzes grisos d’alba 1986, premi Salvador Espriu 1985 i Les aus 1988, premi Ciutat de Palma 1987, i dels assaigs Blai Bonet maneres del color 1993 i Poesia insular de postguerra Quatre veus dels anys cinquanta 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 Ha tingut cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M Alcover 1996 i d’una Antologia poètica de Blai Bonet 2002, traduïda a diversos idiomes Ha publicat articles sobre literatura contemporània en revistes …
,
Jaume Pont i Ibáñez
Literatura
Poeta, professor i crític.
Catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Lleida i professor a les universitats de Poitiers, Nàpols, Mar del Plata i Illinois Desenvolupà una àmplia activitat crítica als anys setanta, sobretot en poesia, en moltes revistes especialitzades, i, en premsa, bàsicament a Destino i a l’ Avui Ha estat fundador i director de Quaderns de Ponent 1979-83, revista literària editada per la Facultat de Filologia de l’Estudi General de Lleida Com a poeta és autor d’una obra rigorosa, influïda en el primer llibre, Límits 1976, pel surrealisme que evoluciona posteriorment cap a un…
,
Pèire Bec

Pèire Bec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i escriptor occità.
Passà la infantesa a Comenge Deportat a Alemanya del 1943 al 1945, quan en tornà estudià a París i s’hi doctorà el 1959 Fou cofundador 1945 i president de l’ Institut d’Estudis Occitans IEO del 1961 al 1980, professor titular de la Universitat de Poitiers i director adjunt del Centre d’Études Supérieures de Civilisation Médiévale, també de Poitiers, fins a la jubilació 1989 Especialista en dialectologia de la llengua d’oc i literatura occitana medieval, la seva activitat fou compartida per l’acció occitanista, la recerca filològica i la creació literària Des de l’IEO va participar…
enciclopèdia
Literatura
Obra en què és exposat el conjunt de les coneixences humanes o de les referents a una ciència, en articles separats, generalment disposats per ordre alfabètic.
Es diferencia del diccionari en el fet que presenta, ultra la definició, una informació, tan completa com és possible, dels mots enregistrats Una classificació freqüent de les enciclopèdies en reconeix de dos tipus d’una banda, les enciclopèdies en sentit estricte, els articles de les quals tenen com a encapçalament gairebé exclusivament substantius de lèxic especialitzat o noms propis topònims, noms de persones, organitzacions, etc D’altra banda, hi ha els diccionaris enciclopèdics , que presenten la mateixa estructura que un diccionari i que, per tant, comprenen mots de totes les categories…
Trinitat Simó i Terol
Historiografia
Literatura
Historiadora i escriptora.
Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’…
,
biografia
Biografia Ramon Llull en una miniatura de la Vida coetània de la Badische Landesbibliothek de Karlsruhe
© Fototeca.cat
Literatura
Història de la vida d’algun personatge, escollit generalment en virtut de la seva activitat o del seu ressò públics.
Gènere literari prestigiós, la seva tècnica actual és el resultat d’una llarga evolució Inicialment la biografia tendí a servir unes intencions religioses, filosòfiques, històriques, polítiques, etc, que anaven més enllà de la simple representació de la persona biografiada Agricola final del segle I, de Tàcit, les Vides paralleles segle II, de Plutarc, els Evangelis, sobre Jesús, etc A la Xina, la primera obra d’intenció biogràfica coneguda és Sunyu ~segle IV aC, però el gènere únicament es formalitzà amb Shiji ‘Memòries històriques’, de Sima Qian, i a partir d’aquí s’estereotipà ràpidament…