Resultats de la cerca

Escriví la comèdia Gore ot uma ‘La desgràcia d’ésser intelligent’, 1824, on l’heroi veu la vida moscovita a través del prisma renovador de les seves experiències a l’estranger

Visqué sempre a l’estranger i, a Viena, inspirat per les idees de la Revolució Francesa, fundà una societat per combatre contra els turcs Escriví versos patriòtics i un himne de batalla Arrestat a Trieste pels austríacs, fou lliurat als turcs, que l’executaren

És autor de nombroses novelles, entre les quals Nur Baba 1922, Gomorre 1928 i Yaban ‘L’estranger’, 1932 i assaigs Atatürk , 1936 Considerat l’introductor dels corrents occidentals en la literatura turca contemporània, s’adherí al moviment modernitzador de Mustafà Kemal i detingué càrrecs oficials La seva obra tracta sobretot de temes socials i de les tensions entre tradició i modernitat

Dedicat a la investigació literària i lingüística, ensenyà literatura a diverses universitats de l’Estat espanyol i de l’estranger El seu primer llibre, Cinco estudios de literatura española moderna 1945, és un interessant assaig de crítica comparada sobre la novellística contemporània Publicà també Temas de Unamuno 1953, Estudios hispanosuecos 1954 i altres Fou membre de la Real Academia Española des del 1971

Es formà a l’estranger, i fou un dels fundadors del grup literari Kuznica ‘La forja’ El tema central de la seva obra és l’exaltació de les fàbriques, de la lluita de classes i dels treballadors, i tendeix a l’hiperbolisme de Majakovskij Mona Lisa 1918, Zavod vesennij ‘Fàbrica primaveral’, 1919, Železnyje cvety ‘Flors de ferro’, 1919, Elektrifikacija ‘Electrificació’, 1922, Černaja pena ‘Escuma negra’, 1921 i K sorevnovaniju ‘A l’emulació’, 1930

Poeta d’una gran riquesa verbal, palesa influències de Maeterlinck Fou també traductor de Flaubert Quant a la narrativa, la trilogia novellesca Das Erbe am Rhein ‘L’herència al Rin’, 1925-31 presenta la problemàtica dels homes alsacians i llur destí L’obra cabdal és, però, la novella Der Fremde ‘L’estranger’, 1909 Conreà també el teatre i l’assaig Intentà en algunes obres una entesa entre les cultures alemanya i francesa

A 13 anys escriví l’oda La Palma, lloada per Espronceda Del 1843 data la primera edició de Poesías A Madrid des del 1848, la seva casa fou centre de reunions literàries i refugi de liberals sobretot després de la revolució del 1866 Residí a l’estranger, i morí retirada prop de Lisboa La seva poesia és prebecqueriana i de tema generalment amorós, amb tendència a la idealització N'és coneguda la balada El amor de los amores També escriví teatre, novella i records de viatge

Collaborà en la revista Sobremennik ‘El Contemporani’, dirigida per Černyševskij El 1860 anà a l’estranger, on es familiaritzà amb els moviments revolucionaris De concepcions liberals, evolucionà vers les idees democraticorevolucionàries del socialisme utòpic en defensa dels camperols oprimits Estudiava la història de la literatura com una mostra del procés històric en què el poble participa com més va més Els assaigs sobre Gončarov, Ostrovskij i Turgen'ev resten com a mostres clàssiques de la crítica literària russa Fou un dels qui marcaren el principi de les idees…

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental…

Es dedicà professionalment a l’ensenyament del rus i a traduir-ne els autors més importants Exercí també com a corresponsal de premsa a l’estranger i dugué a terme nombrosos viatges a l’Occident, en un dels quals morí En les seves novelles, molt influïdes pels clàssics russos del s XIX, intentà una renovació del llenguatge literari tradicional amb la incorporació de la llengua parlada, motiu pel qual és considerat un dels fundadors del realisme japonès en literatura D’entre les seves novelles cal esmentar Ukigomo 1889, Sono Omokage ‘Un marit adoptat’, 1906 i Heibon ‘Mediocritat…