Resultats de la cerca

Rebel a la dictadura de Juan Vicente Gómez, fou empresonat i s’exilià Participà en la revolució del 1945, fou president de l’Assemblea Constituent i ministre Posteriorment s’exilià a Mèxic Fou poeta modernista després seguí els moviments d’avantguarda, amb un autèntic contingut popular Tierras que me oyeron 1921, Canto a España 1923, Barco de piedra 1937, A un año de tu luz 1950, etc

Estudià dret i el 1955 ingressà al partit comunista S'exilià a Mèxic, Cuba i Txecoslovàquia, entre d’altres països Ha publicat La ventana en el rostro 1961, El turno del ofendido 1963, Los testimonios 1964 i La taberna y otros lugares 1963 Conreà també l’assaig Morí assassinat

Membre del Partit Nacionalista Basc, féu costat a la Segona República i el 1939 s’exilià a Santo Domingo S'oposà al règim de Trujillo, fins que fou segrestat als EUA i assassinat per policies dominicans Escriví Los vascos en el Madrid sitiado 1945 i La era de Trujillo 1956

Collaborador de la revista republicana Hora de España , s’exilià el 1939 Conreà la poesia El hombre y el trabajo , 1938 La mano de Dios pasa por este perro , 1965, etc, la novella La cacatua atmosférica , 1977, entre altres i l’assaig literari España en la Edad de Oro , 1944 Realismo “mágico” en Cervantes , 1966

El seu pensament influí profundament en la vida cultural portuguesa contemporània D’ideologia liberal —s’exilià el 1926—, formà una escola crítica en la qual es palesa la influència de la generació del 1870, que ell estudià a fons Escriví Ensaios 8 vols, 1928-58, Breve Interpretação da História de Portugal publicada originalment en castellà el 1929 i traduïda al portuguès el 1972

Fou catedràtic de la Universitat de Cervera Durant la primera guerra Carlina dirigí el diari de l’exèrcit carlí Publicà l’opuscle Carlos V, rey legítimo de las Españas 1837 i aplegà els seus articles a El Restaurador Catalán , de Berga, en un volum 1840 En acabar la guerra, s’exilià a França El 1843 publicà a Montpeller Noticia de la última guerra civil de Cataluña

Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol S'exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana 1835-36 i Compendio de la vida del apóstol san Pablo 1849

Catedràtic de lleis de la Universitat de Barcelona i després oïdor de l’audiència Austriacista, s’exilià a Viena, on fou membre del Consell de Santa Clara i ocupà altres càrrecs de l’administració imperial És autor d’una biografia de l’emperador Trajà El emperador político y política de emperadores , 1700 i de Selectae iuris dissertationes circa edicta Praetorum 1730 Li és atribuïda la comèdia Duelos de amor y desdén 1694

Després d’un sojorn a París, creà a Buenos Aires el “Salón Literario”, i donà —a través de diversos escrits, com el Dogma socialista 1838— un caràcter i una ideologia a la Generació del 37 Implicat en l’intent fallit de derrocar el règim de Juan Manuel de Rosas, s’exilià a Montevideo Publicà Elvira, o la novia del Plata 1832, Los consuelos 1834, Rimas 1837 i La guitarra 1842, i obres teòriques, com Manual de enseñanza moral

Collaborador d' Hora de España i altres publicacions, s’exilià a l’Amèrica del Sud després de la guerra civil Dels seus llibres es destaquen Maria Pita e Tres retratos medievales 1944, Lonxe 1954 i Torres de amor 1942, aquest darrer en castellà La seva poesia és d’inspiració social i política El 1976 retornà a Espanya Pòstumament s’ha publicat Lorenzo Varela Poesia 1979, recull de la seva obra, i Homaxes 1979, recopilació de poemes dispersos