Resultats de la cerca

En aquest sentit, invoca, com a antecedent més llunyà, la figura del sofista grec Protàgores i pot ésser, històricament, que prescindeix de la idea de divinitat d’un Déu o de diversos, adés negant la seva existència ateisme, adés qüestionant la possibilitat del seu coneixement, que és el que feia Protàgores agnosticisme Hi ha, però, diversos pensadors, antics i moderns, que, recolzant en el contingut humà de certs mites, rituals, doctrines o fets religiosos, han fonamentat un humanisme, de llarga tradició a la cultura occidental, que no exclou l’existència de la divinitat ni de…

El sentit tràgic de la vida i el motiu de la mort marcà els seus primers volums de poemes simbòlics Blouznivy vějíř ‘El vano delirant’, 1926 i Triumf smrti ‘El triomf de la mort’, 1930 En Vanutí ‘Bufada’, 1932, Obluk ‘L’arc’, 1934, Kameni, pricházíš ‘Roca, tu que véns’, 1937, Zári ‘Setembre’, 1938, Sen ‘El somni’, 1939, i Prvni testament ‘El primer testament’, 1940 intentà una perfecció formalista Dokument 1949 és un tractament filosòfic de la vida l’interès oscilla entre l’existència i el no-res, entre l’individu i el que és collectiu La culminació de la seva obra és Noc s…

Format per dues síllabes breus, no té arsi ni tesi i, en la poesia arcaica llatina, el seu valor pot ésser representat per una paraula iàmbica

Professor a la Universitat de Bucarest, els seus estudis, que emmarquen la història literària romanesa en la tradició occidental, tingueren una gran repercussió Entre d’altres, és autor d' Arta si imagine ‘Art i imatge’, 1939, Solujiile artei ci culturii ‘Les solucions de l’art i la cultura’, 1943, Evolusia si formele genului liric ‘Evolució i formes del gènere líric’, 1968, Poezia lui Eminescu ‘La poesia d’Eminescu’, 1971 i Din clasici nostri ‘Dels nostres clàssics’, 1977, Barocul ca tip de existenja ‘El barroc com a tipus d’existència’, 1977, Existenja romanticä ‘L’…

El tema central de la seva creació és el treball com a contingut de l’existència de l’home Zizn’ Berežkova ‘La vida de Berežkov’, 1956

Fenomen literari conegut arreu és freqüent en les traduccions d’obres poètiques a altres llengües, és propi sobretot de literatures en què la prosa es troba encara en un estadi incipient Freqüent en les cròniques medievals, ha permès de deduir l’existència de nombroses cançons de gesta cançó de gesta que l’autor utilitzà com a fonts històriques sense acabar d’eliminar-ne el ritme primitiu del vers i les rimes En la literatura catalana, el 1922 Manuel de Montoliu suscità per primera vegada la possibilitat que en la crònica de Jaume I hom hagués prosificat poemes narratius…

Visqué gran part de la seva vida a Saragossa És considerat el millor poeta medieval en hebreu escriví poesies profanes molt influïdes, en la forma i en el contingut, per la poesia en àrab i excellí en les religioses, en les quals són combinades les creences jueves amb idees neoplatòniques, especialment en el Kéter malkut ‘Corona reial’, llarga composició en prosa rimada, amb una primera part latrèutica i una segona part més íntima Però la seva anomenada universal prové del camp de la filosofia fou el neoplatònic hebreu més notable i exercí influència en els autors hebreus i en l’escolàstica…

Hom discuteix si és cananea com l’hebreu, el moabita i el fenici o independent com l’arameu Des d’un punt de vista morfològic, les característiques principals són l’existència d’una forma doble del pronom independent de primera persona, com en l’hebreu i el fenici ank an , l’ús d’un pronom dual de primera i tercera persona en el cas dels pronoms possessius i no de la segona i la tercera, com en l’àrab i de la primera persona en el dels acusatius, l’àmplia utilització del dual en els substantius de totes les llengües semítiques l’ugarític és la que empra més aquest nombre, l’…

En les seves novelles Un rêve québécois 1972, Don Quichotte de la démanche 1975 i Les grands-pères 1978, entre d’altres, presenta sempre la contraposició de dos móns íntimament units els personatges quebequesos, purs, però tarats físicament o psicològicament, s’evadeixen de l’existència, descrita de forma quasi naturalista, a través de la fantasia eròtica